Paisatges i colors

.

 Sant Bartomeu de  Covildases,

com un  vaixell de  pedra, navegant en un mar encrespat de  verd.

Mil anys  de  ruta,  sota  cels blaus i  tempestes... i continua  navegant.

.

Les escales de la vida,
que pujen, decididament al coll de la Damunt,
son el cami de l'esforç,
que porta a la plana de la maduresa, la realització  i l' exit.

No cal correr,
el camí, malgrat que costerut, es fresc i perfumat,
maragada verda que fa bategar el cor.

A dalt, prats verds, vistes infinites, una ermita i una font...es la nostra terra.  

---

 Com núvols blancs,

l' arç  floreig  quan  marxa  el fred,

escuma  blanca  sobre  la  jespa  neta,

les seves flors,  amoroseixen el cor, i el  fan bategar amb  suavitat.

----

 S' ajeu el sol  sobre l' horitzó  de l' estany,

i la seva  calidessa sura  sobre l' aigua,

son els darrers moments del dia,

es el despertar de la nit.

---

  Es fan camins,
a qualsevol lloc, prat o tartrera;
nomes cal tenir un destí, un hortizó clar.

i si s'hi passa, el cami es torna fressat, i esdeve corriol,
i el seguixen mes amics, mes companys de travessa.

poc a poc , esdeve ruta, sender,
i cal marcar-lo, per evitar perdre's.

Aixi som els humans,
creadors de rutes, per arribar a tot arreu,
exploradors de mil selves i desserts,
fent camí....sempre.

---

 Neix  el  petit  faig,

sobre les  restes del  vell gegant,

recomença  la  vida al bosc.

Te els  peus enbolcallats  per mitjons  de  seda

te l' escalfor  de la molsa seca.

---

 El  vell pi de  l' espinau,

gegant de  les Guilleries,

treu el cap sobre  la  fageda .

Ningú li farà mai ombra,

ningu li taparà la lluna.

---

 La  catifa  creix,

com camp inmens per les papellones,

refugi de l' arç i el teix,

amagatall del gaig i de les  merles.

---

  El  Cirerer esta florit,

i aviat farà nevada;

despres quedarà clivellat de dolses cireres

fins que a la tardor, novament  el color sang encatifarà el terra.

Avet  Blau 

es  Xavier Burcet

servido por Xavier sin comentarios compártelo