El botànic i la geòloga (2ª versíó)

El  botànic  i  la geòloga , 

Varen sortir  ben  de  nit,

cadascú amb la  seva  motxilla  l' il·lusions

deixant el  cotxe    vora  el coll  de St. Marçal,

i van començar a  pujar  amb el primer  sol.

 Ell, la  mirada  enlaire, mirant  fulles i aromes, amb el cel blau  de fons;

Ella,  resseguint el terra d' aram,  de mil  textures  i  colors.

Caminaven  junts, frec a  frec,

Mirant dos  monts  allunyats:

Ell  amb els  colors del faig, polls i  blades

Ella  arrossegant granits  roques i cristalls.

En  un moment  donat,

 Una  flor   nascuda enmig de  les  roques

va  ajuntar  les seves mans :  per collir  la   pedra i  la  flor .

Llavors  va  començar a   nevar....

 I els  colors  es  van  fondre  lentament, tendrament,

fins a  quedar  tot   cobert  d' un  blanc   diamant,

i les seves  mirades  es creuaren  uns  instants.

Nomes   llavors,  ell  va  trobar  els  color mes  macos ,

els  dels  llavis  i  els  ulls  d' ella;

i ella   va  trobar  la gemma mes  preciosa :

Un t'estimo,  ple  de  passió.

Avet_blau

Xavier Burcet

servido por Xavier 1 comentario compártelo