L' arbre i les pedres.

 

 Va  neixer  com  llavor minuscula,  en un terra  polsegos i erm,

    el  vent i la pluja  l' arrosegaren  pel vell  mig d' una  pedra  grosa

       I allà   va aprendre a  creixer, sol,  apretat .

faig menja pedres  

 

Ofegat  d'espais  i  colors,

            Oblidat de paruales  i cors..

 

     roure ofegat  entre pedres

 

     Malgrat  tot  va  reiixir ,i enmig d'escletxes i  esquerdes   

             Troba  la  seva  llum, i la seva aigua,  i va  creixer...

                 buscant la llibertat,  espais lliures,  aire obert.

 Roure  lliure  a la seva  era     

 

La pedra  volia  esmunyir-lo, atrapar-lo, 

             Pero  rigida i seca no es  podia moure  ni  creixer,

                 esclava del seus pensaments.

            Amb el pas dels  anys,  ja  vell, l'arbre  es  tombà cansat a reposar

     i  un cop  de  vent el va ajeure.

Salze recolzat  a sobre   pedra.

 

I un altre pedra   el va  recollir ,

      I el va ajudar a recuperar  el cami del cel, del vent i  dels estels.

                I allà  va creixer lliure...

 

  L'arbre,

Company de  nits estelades,

           Refugi del vent,  quan masega

                       Frescor en  les  caldes estiuenques,

                                 Repos d' esquenes  esgotades

 

 Avet_blau

Xavir Burcet