El riu i la muntanya

La vall de  llèmana

La seva  era  una  passió de segles,

es  necessitaven,

i  vivien el seu amor d' una  manera impetuosa.

Volca de les  medes, Puigredó.

La  Muntanya  ja l' acaronava de  petit,

blanc  i  juganer   en els  cims

i en anar  creixent  el vestia  de  mil  colors,

en  anar  creixent,  el  riu  va esdevenir  un amant  prodigiós.

Moli dels  Murris 

El  riu  entrava  i sortia  frenètic, per tots els  recons,

entres  els còdols i  replecs de la  muntanya, tan seva , tan càlida;

era un   gemec  sord  i  profund,  a totes  hores,

enmig de  cascades  impetuoses  plenes de  petons i abraçades.

Cor  de  cuarç enmig del magma volcanic

amb els anys,  el riu  va amorosir  la  muntanya,

 i  li  donà  estones plàcides i tendres en llacs idíl·lics,

El  riu  donava   vida   per tots els  recons  que  passava,

 Tot  deixant-hi  la seva  suor,

i desprès hi  creixien arbres  immensos,

i  abeuraven   animals  assedegats .

 Roure  dels cims d' Oix,  al Talló.

A mesura que  baixava ,  en veure's  lluny de  la seva  amant

Perdia  el  batec del seu somriure,

Tot  pensant  en el  seu destí.,  dissipat  dins  el mar .

 I  fent  un  darrer  esforç,

 va  crear  una  grossa  barrera de còdols, llots  i arbres

i allà  estirat  sobre  la immensa  plana, com una crisàlide  blanca

va esdevenir  núvol i  desprès  neu  i pluja

enfilant-se al cim altre  cop, a  redós de la seva  amant,

i van  iniciar ....un altre  vida junts.

mouscaris  de  Finestres.

Xavier  Burcet

Avet_blau

poema  sencer:

  El riu  i la  muntanya

 La seva  era  una  passió de segles, es  necessitaven,

i  vivien el seu amor d' una  manera impetuosa.

 La  Muntanya  ja l' acaronava de  petit,

blanc  i  juganer   en els  cims

i en anar  creixent  el vestia  de  mil  colors,

en  anar  creixent,  el  riu  va esdevenir  un amant  prodigiós.

El  riu  entrava  i sortia  frenètic, per tots els  recons,

entres  els còdols i  replecs de la  muntanya, tan seva , tan càlida;

era un   gemec  sord  i  profund,  a totes  hores,

enmig de  cascades  impetuoses  plenes de  petons i abraçades.

amb els anys,  el riu  va amorosir  la  muntanya,

 i  li  donà  estones plàcides i tendres en llacs idíl·lics,

 El  riu  donava   vida   per tots els  recons  que  passava,

 Tot  deixant-hi  la seva  suor,

i desprès hi  creixien arbres  immensos,

i  abeuraven   animals  assedegats .

A mesura que  baixava ,  en veure's  lluny de  la seva  amant

Perdia  el  batec del seu somriure,

Tot  pensant  en el  seu destí.,  dissipat  dins  el mar .

 I  fent  un  darrer  esforç,

 va  crear  una  grossa  barrera de còdols, llots  i arbres

i allà  estirat  sobre  la immensa  plana, com una crisàlide  blanca

va esdevenir  núvol i  desprès  neu  i pluja

enfilant-se al cim altre  cop, a  redós de la seva  amant,

i van  iniciar ....un altre  vida junts.

Xavier  Burcet Dardé

Avet_blau

 serra del corb:  st  martí del Corb

servido por Xavier 1 comentario compártelo