On es ?
La paraula amable,
El somriure obert,
El petó dolç?
S' amaguen :
Els mots , dins la tristesa,
El somriure en els plors amagats
I el petó dins d e la carícia falsa.
On es?
La llum càlida,
L' abraç sincer,
La canço melangiosa ?
S' amaguen:
La llum dins els cors que estimen en silenci,
L' abraç rera l' amic absent,
La cançó rera l'enyor quan es fa etern.
On es?
El t' estimo sincer,
L' espatlla amiga,
La ma oberta.
S' amaguen:
Dins l' egoisme i l' orgull,
L' espatlla no troba llocs per recolzar-hi les penes
I la ma es tanca i apreta.
On es ?
El consell savi,
La mirada còmplice
El batec que fa creixer el cor?
S' amaguen:
El consell darrera el silenci buit,
La mirada s' esvaieix en la boira de l' oblit,
El batec s' apaga en la grisor de la nit.
Omple't la vida:
De paraules , somriures i petons...tendres.
De llums cançons i consells...sincers,
De mirades mans i abraços...que surtin del cor.
Avet_blau
1) Volca de l' estany
2) Puigcerdà
3)cami dels enamorats
4) ermita de st Miquel del Corb
5) volca dl' estany
6) ceràmiques : La bisbal
on es la paraula amable,
el somriure obert,
el petó dolç?
...s'amaguen !!
Buscava una imatge per posar de fons d'escriptori que em recordés i apropés a la poesia de Marià Manent i he trobat la fotografia de la Font del Cristall al teu blog... i vet aquí la gran sorpresa, m'he trobat amb un espai de silenci dins d'aquest batibull de webs i blogs...
M'ha agradat moltíssim l'austeritat trobada, i es que no fa falta rés més, simplement l'amarament de la natura i la paraula escrita.