Bufava fort la tramuntana, freda i potent a la serralada;
portava olors llunyanes, i planys molt tristos.
Però era neta i fresca, i al front acaronava tendrament, amb ràfegues de passió. Cap núvol va poder frenar els seu impuls, i cap ocell va poder anar-hi, al nord, doncs del mar arribaven planys d' enyor.
Bufava massa fort la tramuntana, vora el mar de plata,
i jo, assegut, i sol, la desafiava, amb ulls oberts, i el cor calent;
buscant el meu tresor d' ulls maragda, però només sentia planys llunyans.
Bufava massa fort la tramuntana, aquell mati de primavera,
l'aire era net, sec i tremolós, i al cim, la soledat masegava colpidora;
El vent eixugava els meus ulls, i la neu neguitosa buscava recés a la meva cara, i els meus llavis deien un adéu, que el vent s'enduia cap el país dels planys.
de: "relats , poemes i reflexions a la vora d' un avet blau"
Xavier Burcet
Bufava massa fort la tramuntana
i malgrat la frescor, portava planys tristos,
i allà vora el mar de plata,
jo, assegut, la desafiava.
Avet_blau
Felicitats;Feia temps que no et llegia.
Aquestes paraules es fonen en els meus llavis com si de mel es tractés.
Tantes vegades he estat per aquests paratges i cada vegada que et llegeixo sembla la primera vegada.
cada dia, un cim menys pel meu destí.
Tona.
Fa poc temps, que he començat a llegir-li, m'agrada com descriu les sensacions, els paisatges, els sentiments, la vida.
Gràcies pel Avet Blau, de l'm'estic xop, com les gotes que deixava la intensa boira.