El pare Roure,

S'ajupia,

tapant  els petits  faigs,

que  dormien en un llit  d'aram.

I la seva  gruixuda catifa,

Embolcallava el seu son.

 Molt a prop la noguerola, la blada i el cirerer,

ja  feia setmanes  que  dormien, profundament,

era ben a prop el  Nadal..

  tots ells  despullats de  vestits i colors,

esperaven el cru hivern, ben tapats.

Fou llavors que va caure  la gran nevada

I va deixar una gruixuda  flassada  blanca, però freda,

tapant tot el terra.

 I llavors, el pare roure

va deixar caure les seves fulles,

en una  darrera flassada  daurada i càlida ...i s'adormí.

..i nomes  la mare  alzina  va  quedar  vetllant el llarg son de  la  família dels arbres;

la  llarga nit de l'hivern,  havia  arribat.

 

Salze, assedegat  d' aigua  entrant  al estany  a  beure...

Xavier  Burcet

Avet_blau