Li demano

 

Li demano  a  la Terra  que  faci  justicia,

Que  reaccioni ,  que  bategui en la seva  agonia.

i si cal,  amb  violencia, que  recuperi   la  vida  perduda .

 

Li demano  als  mars   que  es  revoltin,

que   bramin i ho engulleixin tot .

i expulsin i vomitin  de les  seves entranyes,

tota  la bruticia  acumulada. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

. 

Li demano al  Núvols  que  creixin amunt,  fins  l'infinit,

i  descarreguin  la seva   fùria   mes  intensa

i  si cal  ofeguin  en la seva  venjança  tota la manipulació  del home.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Li demano  al Sol   que encengui  i cremi,

edificis  i  asfalt,   cotxes i gratacels,

i respeti amb calidessa  boscos  i cultius,  glaceres i llacs.

 Li demano al Vent   que  ompli els seus  pulmons

de pols  grisa,  fums  i  olors,

i  en una bufada extrema, llençi  enllà del espai,

tanta  grisor,  ciment  i  dolor.

Per sobretot li demano al home,

que  obri els ulls i miri  els  colors de la  tardor,

enmig de la seva grisor.

 Que  olori  el  perfum  quan  trobi  una  flor,

en el prat verd  de l'oblid.

 

 

Que escolti el cant de la darrera   merla,

en la foscor  rogenca.

 Que acarici  la pell  d'un nado, d' un cadell,  de  la  jespa

i que  guardi aquests  records  en el bagul de  la memòria.

 

Avet_blau

Xavier Burcet

Arbúcies