Dins la boira espesa,
L' ebre... la tardor al riu.
.
Dins la boira espesa,
caminem;
Sovint desorientats, perduts, mig amagats.
Dins la boira espesa,
ens oblidem de la vida,
i nomes caminem concentrats,
en el reduit entorn que tenim.
desde el Turó, st. llorenç, Montserrat.
.
I pocs metres enlla,
hi ha arbres, flors, rius,
que nomes intuim.
I el nostre pelegrinatge,
esdeve gris i monoton,
concentrats en no ensopegar,
en un terra erm i pedregos.
faig
.
Dins la boira espesa,
No s'hi mostren sentiments, nomes buidor.
I molta vida , la tenim escrita dins aquest cuadern, monoton.
On es l'aire que s' endurà aquesta carcassa grisa ?,
On es el sol que ens acaroni amb els seus colors ?,
On son els arbres que canten al vent ?,
On es el cel del blau infinit ?.
No pareu mai dins la boira, camineu !.
Doncs a la vora, ben aprop,
segur que hi ha el mestral d'uns cabells que onegen,
ben aprop trobareu el blau inmens d'uns ulls que estimen,
i ben aviat el sol us portarà una passió que us cremarà la pell,
i un cor que bategarà aprop ....però, lluny de la boira.
Avet_blau d' Arbúcies
neret, Vallter.
.
POEME SENCER
Dins la boira espesa,
caminem.
Sovint desorientats, perduts, mig amagats.
Dins la boira espesa,
ens oblidem de la vida,
i nomes caminem concentrats,
en el reduit entorn que tenim.
I pocs metres enlla,
hi ha arbres, flors, rius,
que nomes intuim.
I el nostre pelegrinatge,
esdeve gris i monoton,
concentrats en no ensopegar,
en un terra erm i pedregos.
Dins la boira espesa,
No s'hi mostren sentiments, nomes buidor.
I molta vida , la tenim escrita dins aquest cuadern, monoton.
On es l'aire que s' endurà aquesta carcassa grisa ?,
On es el sol que ens acaroni amb els seus colors ?,
On son els arbres que canten al vent ?,
On es el cel del blau infinit ?.
No pareu mai dins la boira, camineu !.
Doncs a la vora, ben aprop,
segur que hi ha el mestral d'uns cabells que onegen,
ben aprop trobareu el blau inmens d'uns ulls que estimen,
i ben aviat el sol us portarà una passió que us cremarà la pell,
i un cor que bategarà aprop ....però, lluny de la boira.
Xavier Burcet Dardé
Avet_blau
Arbúcies
L' arrós apunt de collir, Deltebre

Xavier Burcet Darde dijo
Sovint caminem dins una boira espesa, avancem a cegues,
sense esperar que el vent netegi la nostra vida.
Avet_blau
1 Octubre 2009 | 07:42