El botànic i la geòloga

Varen sortir  ben  de  nit,

cadascú amb la  seva  motxilla  l' il·lusions

deixant el  cotxe    vora  el coll  de St. Marçal,

i van començar a  pujar  amb el primer  sol.

 Gencianes alpines, arreserades   entre  pedres, vora  nou Fonts.

.

 Ell, la  mirada  enlaire, mirant  fulles i aromes, amb el cel blau  de fons;

Ella,  resseguint el terra d' aram,  de mil  textures  i  colors.

 Asphodeles  blanc, lliri rei dels  prats   del maig.

Caminaven  junts, frec a  frec,

Mirant dos  monts  allunyats:

 Ell,  amb els  colors del faig, polls i  blades,

Ella,  arrossegant granits  roques i cristalls.

 font del Cristall,  sota  el Matagalls.

"Fonteta  perduda,   enmig de  la  pau,

no  em cal l'aigua  fresca,   sinó el teu cant  suau"

marià Manent

......

En  un moment  donat,

Una  flor   nascuda enmig de  les  roques

va  ajuntar  les seves mans :  per collir  la   pedra... i  la  flor .

 el  carraspic, arraulit enmig de les  roques, que  el protegeixen .

Llavors  va  començar a   nevar....

 I els  colors  es  van  fondre  lentament, tendrament,

fins a  quedar  tot   cobert  d' un  blanc   diamant,

i les seves  mirades  es creuaren  uns  instants.

Nomes   llavors,  ell  va  trobar  els  color mes  macos ,

els  dels  llavis  i  els  ulls  d' ella;

i ella   va  trobar  la gemma  mes  preciosa :

Un t'estimo,  ple  de  passió.

 Xavier Burcet

Avet_blau

--------------------------------------------

Abraçada  dels  dos  amants

 Avet_blau

xavier Burcet

 poema  sencer:

 El  botànic  i  la geòloga

 Varen sortir  ben  de  nit,

cadascú amb la  seva  motxilla  l' il·lusions

deixant el  cotxe    vora  el coll  de St. Marçal,

i van començar a  pujar  amb el primer  sol.

 Ell, la  mirada  enlaire, mirant  fulles i aromes, amb el cel blau  de fons;

Ella,  resseguint el terra d' aram,  de mil  textures  i  colors.

Caminaven  junts, frec a  frec,

Mirant dos  monts  allunyats:

Ell,  amb els  colors del faig, polls i  blades

Ella , arrossegant granits  roques i cristalls.

En  un moment  donat,

Una  flor   nascuda enmig de  les  roques,

va  ajuntar  les seves mans :  per collir  la   pedra... i  la  flor .

 Llavors  va  començar a   nevar....

 I els  colors  es  van  fondre  lentament, tendrament,

fins a  quedar  tot   cobert  d' un  blanc   diamant,

i les seves  mirades  es creuaren  uns  instants.

Nomes   llavors,  ell  va  trobar  els  color mes  macos ,

els  dels  llavis  i  els  ulls  d' ella;

i ella   va  trobar  la gemma mes  preciosa :

Un t'estimo,  ple  de  passió.

 Avet_blau  es     Xavier Burcet

 des de Noufonts

servido por Xavier 2 comentarios compártelo