El pas dels Natzarens

 

 

 Aparent ment  aquells  dotze  homes

caminaven  amb una  sincronia quasi  perfecte;

Al ritme cadenciós  del  timbal i  de  les vares

Els peus,  avançaven  plegats,

arrossegant  el  feixuc Crist  agonitzant.

 A sota el pas, als homes amagats,  la suor els hi baixava lleugera per  les  cares,

malgrat  que alguna cara, s'eixugava  una  suor  inexistent, sota  un somriure burlesc.

 Son les espatlles que  s'arronsen, deslligant-se  del  pes del pas, i de  la  vida;

Com  ho  fan tants  d'altres  amb les càrregues del dia  a dia:

Alguns  s'hi deixen  la  pell,

mentre d'altres se la  van  bronzejant.

 

 

Sota  les  cortines  envellutades del pas,

o sota somriures   postissos, de la  vida

s'hi amaguen sovint  vividors i   dropaires,

que  encoratgen  sovint   el  treball,

sobre  esquenes  ja  empapades.

 

Ai , quans  natzarens   van per la  vida

mes  suats i  fuetejats ,

que el Crist  del  silenci, que porten a  sobre.

 

Com els  natzarens, a   la  vida,

També  hi  ha els que  sota  envellutades  caputxes

s' amaguen de  les càrregues  i  responsabilitats .

 

I quans  porten  la  túnica morada

tan   eixuta  i  neta, com el pendó  que els anuncia,

son els  confrares del  engany.

 Avet_blau

Xavier  Burcet

Arbúcies

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

reflexió sencera:

 

El  pas dels  Natzarens

 Aparent ment  aquells  dotze  homes

caminaven  amb una  sincronia quasi  perfecte;

Al ritme cadenciós  del  timbal i  de  les vares

Els peus,  avançaven  plegats,

arrossegant  el  feixuc Crist  agonitzant.

A sota el pas, als homes amagats,  la suor els hi baixava lleugera per  les  cares,

malgrat  que alguna cara, s'eixugava  una  suor  inexistent, sota  un somriure burlesc.

Son les espatlles que  s'arronsen,

deslligant-se  del  pes del pas, i de  la  vida;

Com  ho  fan tants  d'altres  amb les càrregues del dia  a dia:

Alguns  s'hi deixen  la  pell,

mentre d'altres se la  van  bronzejant.

 

Sota  les  cortines  envellutades del pas,

o sota somriures   postissos, de la  vida

s'hi amaguen sovint vividors i   dropaires,

que  encoratgen  sovint   el  treball

sobre  esquenes  ja  empapades.

 Ai , quans  natzarens   van per la  vida

mes  suats i  fuetejats ,

que el Crist  del  silenci, que porten a  sobre.

 

Com els  natzarens, a   la  vida,

També  hi  ha els que  sota  envellutades  caputxes

s' amaguen de  les càrregues  i  responsabilitats .

 I quans  porten  la  túnica morada

tan   eixuta  i  neta, com el pendó  que els anuncia,

son els  confrares del  engany.

avet_blau

servido por Xavier 1 comentario compártelo