Esclaus del Gel

Esclaus  del gel

Aquell any  va  nevar  molts  dies,

 i el vent va arrossegar  molta neu al cim;

i van estar  un  mes  colgats per  la  neu:

La bústia  de  les paraules,

i al seu costat, parat,

el  comptador del temps:

el  rellotge de  sol.

.

28  dies sota el gel, tot una lluna,

reposant contes i versos, la bústia;

adormint  hores  i minuts,  el rellotge.

I entre els  dos, parlaven sovint,

dins una fonda cova de  gel :

El rellotge  comentava  la fredor  de  una  nit tan llarga

i dels  cristalls  que els  tapaven, sense  llum.

i  la  bústia, dels  mots  que  dins  guardava

en  la llibreta  que  ningú  llegia,

i on ja  ningú  hi escrivia .

 .

 Nomes  el sol,

perseverant  dia a  dia  va  poder  alliberar,

els  dos esclaus del  gel;

I en fer-ho  els  hi posà una  condició:

Que  cada  dia, en el punt de  les  dotze,

encara  que   estigues  núvol,

i  fes  fred ,  vent  o  forta  calor,

la  bústia  recites uns  versos:  una  cançó.

 .

i cada  dia, al punt del migdia,

Se sent  des de  el cim  de  les  Agudes

una   tonada  melangiosa:

Llum  de la  vida,  acaronem,

Paraules  d' amor,  escriviu-me,

Color de l'albada, besem,

Sentiments del cor,  abraceu-me.

.

Avet_blau

* a la Bústia  i el rellotge de  sol,  colgats  per la  neu del 24 de gener al 22  de febrer del 2009

servido por Xavier 2 comentarios compártelo