Allargant la vida....desprès de la Vida.

* del llibre: Relats, poemes i reflexions a la  vora  d' un Avet  blau

Cada  cop  mes, allarguem  la  vida   quan   "la  Vida" ja  s' ha   acabat,

No  donem   vida  als  anys , sinó anys  a  la  vida ,

sovint   d'una  qualitat  dubtosa.

Afegint  dies grisos  a un llibre que  ja s'ha  essgotat.

S' omplen  geriàtrics  i hospitals,  d' avis  supervivents a la  memòria,

amb la  mirada perduda,  amb els  ulls  apagats, sense  llum,

sovint massa sols.

Les  Agudes : Allà  on es sol esdevé  robí

.

I  no  responen  a  les nostres  carícies,

perquè ja naveguen lluny,  mar enllà,

humitejant només els  nostres  ulls  i els  nostres  cors,

regant  les  flors de  l'oblit  amb  la seva absència humana .

Sau  , desde el Puig de  la  força

.

No  traiem dolor a la vida, sinó que  allarguem  la tristor a la  vida,

Dolor  de la  pèrdua  dels  records,

Dolor del  decliu físic,

Dolors de encartonament de la  bellesa,

.... i del sentiments quasi esborrats  en la  boira.

Sau  desde  mirador de  Tavertet.

. 

Dignitat, paraula clau,  valor preuat a la  tardor dels sentiments,

I que la  societat del avui, i del  dia a dia, no sap  valorar,

en essers que semblen  sorgir  del  oblit i de les  ombres del ahir,

d' un passat  que a ningú  emociona.

st Roma de Sau, a punt de ser  engolit

. 

Envellir...un  repte trist,

Només digne  i acceptable   si unes  cares, un somriure i uns ulls,

t' acompanyen   en la  caiguda de l'oblit;

i en el  hort de la  vida, has  deixat llavors  i sentiments...que  perdurin al temps.

 .

faig  colgat  per la  neu, camí de  les  Agudes  

.

Reflexió  completa.

 Allargant  la  vida....desprès  de  la  Vida.

 Cada  cop  mes, allarguem  la  vida   quan   "la  Vida" ja  s' ha   acabat,

No  donem   vida  als  anys , sinó anys  a  la  vida ,

sovint   d'una  qualitat  dubtosa.

Afegint  dies grisos  a un llibre que  ja s'ha  essgotat.

S' omplen  geriàtrics  i hospitals,  d' avis  supervivents a la  memòria,

amb la  mirada perduda,  amb els  ulls  apagats, sense  llum,

sovint massa sols.

. 

I  no  responen  a  les nostres  carícies,

perquè ja naveguen lluny,  mar enllà,

humitejant només els  nostres  ulls  i els  nostres  cors,

regant  les  flors de  l'oblit  amb  la seva absència humana .

 .

No  traiem dolor a la vida, sinó que  allarguem  la tristor a la  vida,

Dolor  de la  pèrdua  dels  records,dolor del  decliu físic,

Dolors de encartronament de la  bellesa,

.... i del sentiments quasi esborrats  en la  boira.

Dignitat, paraula clau,  valor preuat a la  tardor dels sentiments,

I que la  societat del avui, i del  dia a dia, no sap  valorar,

en essers que semblen  sorgir  del  oblit i de les  ombres del ahir,

d' un passat  que a ningú  emociona.

Envellir...un  repte trist,

Només digne  i acceptable   si unes  cares, un somriure i uns ulls,

t' acompanyen   en la  caiguda de l'oblit;

i en el  hort de la  vida, has  deixat llavors  i sentiments...que  perdurin al temps.

* A tothom que  te pares o avis  grans, a prop.

Xavier  Burcet Dardé

Avet_blau

servido por Xavier 1 comentario compártelo