Cadascú te

El seu bagul de necessitats, sentiments i records,

i amagat dins d' aquest,

un calaix amb les coses mes preuades.

Cadascú te,

el seu recó per amorosir les angoixes,

un lloc per oblidar els malsons

tot retrobant la llum.

Cadascú te,

El seu mirall per reflectir els colors,

d' uns ulls que s'omplen de vida,

de mirades, passions i dolors.

Cadascú te,

una música que li accelera el cor,

record d' alguna vesprada,

que va ser plena d'amor.

Cadascú te,

al seu jardí, un seu arbre sagrat,

un lloc ple de mel i fragàncies

d'ombra fresca i soledat.

Cadascú te,

el seu estel amagat

que fidel cada nit saluda

i ell ens clic l'ullet, enamorat.

Cadascú te,

Una carícia en el record,

Un petó en els llavis

Que ni el temps ni el vent

Poden esborrar.

poema amagat (sencer):

Cadascú te

El seu bagul de necessitats, sentiments i records,

i amagat dins d' aquest,

un petit calaix amb les coses mes preuades.

Cadascú te,

el seu recó per amorosir les angoixes,

un lloc per oblidar els malsons,

tot retrobant la llum.

Cadascú te,

El seu mirall per reflectir els colors,

d' uns ulls que s'omplen de vida,

de mirades, passions i dolors.

Cadascú te,

una música que li accelera el cor,

record d' alguna vesprada,

que va ser plena d'amor.

Cadascú te,

al seu jardí, un seu arbre sagrat,

un lloc ple de mel i fragàncies

d'ombra fresca i soledat.

Cadascú te,

el seu estel amagat,

que fidel cada nit saluda

i ell ens clic l'ullet, enamorat.

Cadascú te,

Una carícia en el record,

un petó en els llavis,

que ni el temps ni el vent,

Poden esborrar.

Cadascú te... o ha de tenir.

Avet_blau d' Arbúcies

Xavier Burcet