La fageda d' aram

La fageda maragda ha esdevingut fageda d'aram.

Camí de Font de Llops.

la fageda maragda , ara es fageda d' aram, daurada catifa d' or.

.

Una blada camí del Matagalls. Aquest any de color coure, a vegades vermella.

.

Arribant a la panxa del núvol, el pais de les fades i follets.

la boira espesa es odria tallar , hi ha un silenci total.

.

ja sobre el núvol, a dalt de les Agudes, amb un solet precios.

.

Vista del Matagalls desde coll de Joan.

.

Sobre coll de Joan, darreres freixes i entrant al pais del Faig.
.

.
Reflexió:

M’ he proposat fermament,

anar rient pel carrer, tot el dia;

malgrat que em senyalin com boig,

però ho tinc ben decidit.

.

Intentant no mirar les cares dels vianants,

cares llargues, pensatives, perdudes, absents.
.

Em servirà de teràpia,

doncs sovint també jo porto escrit en la pell,

massa dolor i sofriment de la consulta,

i en no poder espurnejar un somriure, ho pago car.

Com si fos una epidèmia,

ara es quasi tothom va caminat,

amb el seu bagul de misèries a sobre,

impregnat cara i ulls, d’absència i tristesa.

.

Cal exercitar-se i remoure be,

el rebost de les il·lusions, i pensar:

que ets a la vora d’un mar solitari de plata,

reposant sota un faig vell i savi a la tardor, daurada,

en el somriure d’un infant que no sap encara mentir,

sentat en la soledat d’un cim nevat, quan el sol color de sang, ens deixa.

.

Es impossible no somriure amb aquets pensaments,

això es contagiós, i malgrat no arregli cap desgràcia,

ens transporta al món que voldríem,

i amb un somriure... hi som mès a prop.

Avet blau

.
Un Blau precios, enmig dels darrers faig , Collet del home mort, a 1680mts.

.

mira !. un altre solitari !,

treien el nas enmig de la catifa d'aram.

.

Imatge desde cim de les Agudes, a la boira, estic reflexat per el sol de ponent.

es un efecte molt frequent i bonic quan estas sobre els nuvols i amb el sol a ponent (darrera)

.

Un far del cami, amb l' avetosa al fons

.

Un mar inmens de faigs al nord de Matagalls mirant a Viladrau, .desde la Creu d' en Jorge

.

i un adeu amb ... una rosa del meu jardí, també a la tardor .

Avet_blau

Xavier Burcet, d'Arbúcies
.

servido por Xavier 1 comentario compártelo