Els arbres, la nostra vida
Els vells Castanyers centenaris, pujant a St Segimon..
Cedre glauca, pendula, abandonat fa anys, sobreviu valent.
.
La Alsina de les 7 branques
.
On s'acaben els arbres: llacs i prats... desde l' infern.
.
Les arrels descarnades com dits, sobre la Font Bona. (faigs)
.
El Faig a l'hivern sovint es vesteix de blanc.
.
.Ohhhh quan germans meus !!
.
La molsa escala arbres i parets, en llocs ombrivols.(bufadors de Bevi).
.
Un avet, enmig d'una nevada. (cami Agudes)
.
El Roure aguanta la fulla fins el darrer moment
.
No hi ha dos faigs iguals, aquest vora Malataup sembla preguntar quelcom.
.
Un niu de grèvols, vora sta Fe, refugi i despensa d'ocells d'hivern.
.
El mantell blanc ho tapa tot.
Cada llavor te la seva vida
Depèn !,
de la llavor, (de la persona)
i d’on caigui;
de la fortalesa que tingui la llavor
i de la terra que l’ aculli.
He vist llavors fortes,
que han germinat en terra pobre, mancada d’ aigua,
i han esdevingut fràgils dèbils, malaltissos.
Altres llavors petites i dèbils,
Han trobat bona terra , humitat i sol,
han esdevingut persones fortes en creixement intens.
Ningú pot triar la força de la llavor,
i molt poc el sòl on néixer i créixer,
es l’ atzar , els gens , la sort,
però també l’esforç, la tenacitat, el sacrifici,
que omplen de vida a les persones,
o be patiments i mancances.
S’esforça sovint amb voluntat la llavor fràgil,
i s’adorm amb droperia la llavor forta;
i totes dues es troben amb els anys,
una ha lluitat amb desfici per créixer, per ser,
l’ altre s’ha arrepenjat en la sort de la vida,
per arribar al mateix lloc.
Però de sobte,
el temps canvia, la sequera ho aclapara tot,
i la llavor forta s’enfonsa, emmalaltint de mort,
culpant a la sequera de la seva ruïna.
La llavor dèbil, continua creixent,
Com sempre, amb esforç i constància,
i arriba a la vellesa, com una digna lluitadora, feliç,
doncs ha sabut guanyar-se
Avet_blau
el roure s' en va a dormir...
.
i jo com sempre ...gratant els núvols.
Xavier Burcet Darde dijo
Cada llavor te la seva vida
Depèn !,
de la llavor, (de la persona)
i d’on caigui;
de la fortalesa que tingui la llavor
i de la terra que l’ aculli.
He vist llavors fortes,
que han germinat en terra pobre, mancada d’ aigua,
i han esdevingut fràgils dèbils, malaltissos.
Altres llavors petites i dèbils,
Han trobat bona terra , humitat i sol,
han esdevingut persones fortes en creixement intens.
....
Avet_blau
9 Septiembre 2008 | 11:32 PM