Que hi ha a l’infern ?
Matafocs , una flor escaient al infern
Com un a peregrinació anual, cada any m’ enfilo a l’ infern.
( cada any penso que serà l’ últim)
Es un lloc guardat per enormes tarteres en pendents de vertigen
I una calavera que guarda l’entrada.
Però es un lloc fresquíssim, i ric en flora i colors.
Les vistes esplèndides de llacs i carenes a tocar del núvols, amb àguiles daurades em transporten a un reco del cel, però curiosament estic a l’ infern: 2869mts.
Amagant-se sote les pedres.
.
Tota la vegetació que hi viu, en condicions extremes, de sequedat o neus continues, les fa especialment estimades, malgrat que no siguin massa reeixides..
mira! , un altre solitari !
campànules.
.
Fiteumes.
.
coma del Freser, l' Infern, darrera.
.
.
No serà on vivim cada dia, entre tràfec i angoixes, l’infern ?
.
Dalt del Infern o sota del cel, com vulgueu.
Avet_blau
Arbúcies
No serà on vivim cada dia, entre tràfec i angoixes, l’infern ?
L' infern es no sortir del cercle de rutines que ens esclavitza cada dia,
no saber dignificar un moment de la jornada, i convertir-lo en un somriure
i que perduri en el record.
Xavier