En Joan volia tenir una llar de foc,
no va ser fins acabar els estudis que el seu projecte
es va anar madurant i fent realitat,
la intenció era compartir-la amb algú especial, únic.
un lloc càlid on la vida trobes escalfor, repòs, serenor.
Al principi el foc era viu, intens, no hi faltava la llenya,
l’escalfor era intensa , a voltes abrasava, excessiva, passional ;
sempre era encesa i sempre donava caliu.
Amb els anys, la llar va continuar encesa,
el foc era suficient, mantenia l’ambient, el desig i l’amor.
Eren temps de treball fort, no calia massa foc,
i les estones al seu costat eren escasses, però intenses.
.
La llenya va començar a minvar,
però es mantenia un foc suau i un caliu agradable.
.
Ara al cap dels anys ,
la llar de foc esdevé molt decorativa,
i s’ encén en dies especials, en grans diades,
o en moments de glaç intens.
Vora les seves brases fosques i negres,
s’hi han forjat grans esperances, grans il·lusions,
moltes han reïxi’t, d’altres no.
.
.
La llar de foc, esdevé un mut testimoni de l’ escalfor d’una vida:
el foc de la nostra vida.
Avet_blau
La llar de foc, un símbol de vida i caliu dins una casa,
recó màgic per les tardes que ploren,
vora el foc que dona vida.
Avet
Com sempre fotografies i escrits bons, humans, desitjo que hagis trobat qui et podia perjudicar i aixo t'hagi tambe servit de lliço d'humanitat, mai, mai, mai, s'ha de jutjar sense tenir prou elements i aixi i tot ni som ni serem Deus per culpar directament o indirectament a ningu, a mi ( jo que et tenia en un gran concepte), siguem complentament innocent vas ser injust.
la proxima vegada fes una denuncia legal, tu no ets prou bon jutge, amb una denuncia poden fer el seguiment de les trucades, no facis mal a qui no te culpa de res, ets metge no botxi.
Maria