Volia tenir una llar de foc

En Joan volia tenir una llar de foc,

no va ser fins acabar els estudis que el seu projecte

es va anar madurant i fent realitat,

la intenció era compartir-la amb algú especial, únic.

un lloc càlid on la vida trobes escalfor, repòs, serenor.

Al principi el foc era viu, intens, no hi faltava la llenya,

l’escalfor era intensa , a voltes abrasava, excessiva, passional ;

sempre era encesa i sempre donava caliu.

Amb els anys, la llar va continuar encesa,

el foc era suficient, mantenia l’ambient, el desig i l’amor.

Eren temps de treball fort, no calia massa foc,

i les estones al seu costat eren escasses, però intenses.

.

.

La llenya va començar a minvar,
però es mantenia un foc suau i un caliu agradable.
.

Ara al cap dels anys ,
la llar de foc esdevé molt decorativa,
i s’ encén en dies especials, en grans diades,
o en moments de glaç intens.

Vora les seves brases fosques i negres,

s’hi han forjat grans esperances, grans il·lusions,

moltes han reïxi’t, d’altres no.

.

.

.
La llar de foc, esdevé un mut testimoni de l’ escalfor d’una vida:
el foc de la nostra vida.

Avet_blau

servido por Xavier 2 comentarios compártelo