.

En Joan :

.

Un dinar cru, de colors d’amanida, i amb textures cruixents,
un xandall suat, unes botes velles, una gorra descolorida,
un estil de vida, renunciant a tot el que apresa als sentits,
un temps lliure per reposar un masegat esperit, i que a tothom aclapara.

Una migdiada, amb música, llum suau i mirades tendres.
En Joan anava a dormir d’hora , amb un llibre a les mans,
ell adaptava la vida al seu tarannà, al seu batec.
.

La Mireia:
.

Ella menjava a peu dret, plats combinats, d’olors indefinides,
tenia el xandall nou, policromat, bambes de marca, per estrenar;
vivia intensament cada segon, entre timbres, cafès i tabac.
.

I mai apagava el mòbil en les pauses, mentre llegia el correu;
anava a dormir tard, acabant informes, contestant e.mails,
a la Mireia li costava dormir, en un mar de dubtes pendents.

.

I ja de matinada, s’estimaven, ell amb la suavitat de la nit i la pell,

ella amb el desig embogit de mes passió, que calmes el seu neguit i la sed de mes...
.

Van compartir moltes coses a la vida, posant en comú molts sentiments e il·lusions,però no van posar en comú la salut...
.

Ara, en Joan, la cuida amb delicadesa i resignació al seu llit de neguits e impotències,la vida els hi va passar factura, cara i dura, i ara, ja massa tard, la Mireia s’adaptà a la vida d’en Joan, i ell, pacient, la cuida amb la tristor i l’enyor d’un passat tendre.
.

Dues opcions de viure, que no van fondre com el seus cossos.
.

La vida es una inversió de salut... li havien dit.

Avet.