El roure de fulles vermelles
Sota aquell vell abocador, hi havia deixalles de segles,
andròmines perdudes en el llindar del temps.
Enmig de les runes i ferralla, havia nascut el roure vermell
un estrany exemplar que cap entès reconeixia,
i que es nodria de les restes del record.
catifa vermella a terra a l' hivern
.
El seu creixement era lent però ferm,
la mainada feia passejades en bicicleta,
recolzant-les al roure valent, que era el centre del seu mon.
.
Cada hivern deixava una preciosa catifa vermella a terra,
on s’hi asseien parelles de romàntics amants.
.
I cada primavera tornava a brotar el fullam, de preciós color d’aram.
.
Però una primavera que va ploure molt,
el terra es fongué entre les arrels del roure
i un os d’ un braç va sorgir enmig de l’herba.
Aviat el jutge va demanar desenterrar el cos,
i malgrat l’ oposició dels naturalistes,
varen trasplantar el roure a una clariana del bosc.
* L' edat dels arbres.(fent ferides)
.
I allà sota, entre les arrels, hi trobaren l’esquelet de la noia;
encara amb el puntal clavat al cap.
La sang va donar color al roure, i va assenyalar i trobar l’assassí....
L’ any següent el roure ja va tenir les fulles verdes,
però ja no jugaren mes els nens al seu voltant,
ni vingueren mai mes a estimar-se els amants.
... i el roure de fulles vermelles es va deixar morir.
* El faig vell i el grevol gegant a santa Fe.
.
Avet_blau , d' Arbúcies
* La inmensa Pau i Soledat del cim
relat sencer:
.
El roure de fulles vermelles
Sota aquell vell abocador, hi havia deixalles de segles,
andròmines perdudes en el llindar del temps.
Enmig de les runes i ferralla, havia nascut el roure vermell
un estrany exemplar que cap entès reconeixia,
i que es nodria de les restes del record.
El seu creixement era lent però ferm,
la mainada feia passejades en bicicleta,
recolzant-les al roure valent, que era el centre del seu mon.
Cada hivern deixava una preciosa catifa vermella a terra,
on s’hi asseien parelles de romàntics amants.
I cada primavera tornava a brotar el fullam, de preciós color d’aram.
Però una primavera que va ploure molt,
el terra es fongué entre les arrels del roure
i un os d’ un braç va sorgir enmig de l’herba.
Aviat el jutge va demanar desenterrar el cos,
i malgrat l’ oposició dels naturalistes,
varen trasplantar el roure a una clariana del bosc.
I allà sota, entre les arrels, hi trobaren l’esquelet de la noia;
encara amb el puntal clavat al cap.
La sang va donar color al roure, i va assenyalar i trobar l’assassí....
però ja no jugaren mes els nens al seu voltant,
ni vingueren mai mes a estimar-se els amants.
... i el roure de fulles vermelles es va deixar morir.
Avet
Hi ha a dalt de coll Prego de les Agudes un Faig de fulles vermelles
exemplar estrany i unic, que sobreviu a 1630 mts, les glaçades i ventades, a l' estiu contrasta les seves fulles vermelles enmig del verd fresquisim que el rodeja.
Avet_blau
El primer arbre , vermell, es una blada aprop de coll de Bucderiol.