.
.
Arbres Immortals .
Fa molts anys, vora el mas el Vilar, al Montseny,
vaig veure les primers sequoies, un arbre quasi immortal.
Eren 10-12 criatures de 40-50 anys, aprop de
piràmides vives i verdes creixent, embogides cap el cel..
l’escorça tova i fibrosa, i la fulla verda i perenne.
.
.
escorça de la base, geomètrica.
.
.
escorça fibrosa i tova
.
.
El març del 1988, un llamp terrorífic em va sacsejar del llit,
havia caigut força lluny, dalt del Montseny, al bosc profund.
L’endemà vaig dirigir la meva caminada al Vilar i allà els masovers
m’anunciaren del terrible llamp caigut , sobre les sequoies del Camí.
Allà estava la sequoia gegant, mig pelada, el camí encatifat de pell arrancada, i l’ arbre ferit de cap a peus, amb una profona ferida que sagnava.
.
Sequioa, parallamps, i sobreviu
.
Però l’arbre no va morir, ans al contrari, pujava mes valent,
convençut que ara ja res l’aturaria creixent.
Ara al cap dels anys he tornat a la contrada , les sequoies van creixent :
(42 mts, >50 anys),i encara son criatures, i deixant enrere i petites
les avetoses imponents.
.
Fulles de Sequoia sempervivens
.
Però el mes meravellós de tot , es que ara, dotzenes, centenars de nadons
(de 8-9 anyets) de sequoies creixen rodejant tota la vall.
nadons de sequioes de pocs anys.
.
La sequoia es un arbre que arriba als 2000-3000anys i potser mes ,
un centenar de generacions nostres les veurà créixer, això si no les matem
de sed i de cobdícia.
.
Avet_blau:
.
petit avet_blau
.
Sequoia sempervirens, comúnment anomenada Sequoya roja de California de la familia Taxodiaceae
LES SEQUOIES GEGANTS
Estan considerats els arbres mes alts del món , els mes vells quasi arriben als 140metres d'alçada i tenen una edat aproximada de 2500 anys, es troben només a Amèrica del Nord en una zona molt reduïda i a
…però si poguessin, les sequoies tocarien el cel !.
.
Enllaç amb història d'una sequoia:
http://old-trees.tripod.com/lluna4.htm
Avet_blau
arauca , arbre de xile, tambe creix a la vall.
.
.
una escala fins el cel.
.
Avet_blau
Les Sequoies amb el seu imponent creixement,
sempre m'han impresionat, i la seva dilatada vida,
que pot pasar dels 2000 anys!, han vist pasar tota la nostra història.
Al Montseny creixen valentes, les deixarem envellir ?
Avet_blau
pd. l' historia que adjunto es preciosa:
http://old-trees.tripod.com/lluna4.htm
Increïble, fantàstica, meravellosa aquesta història!
m’ha posat la pell de gallina, de debò que no sé com s’ha de fer per posar consciència en aquest món, jo ja fa temps que havia llençat la tovallola però descobrir aquesta web i veure que hi ha gent amb la mateixa manera de pensar per tot arreu i que ells també es deuen sentir desesperadament sols em dona la seguretat que ens hem d’unir d’alguna manera, s’ha de fer una xarxa i és urgent...
Des d’aquí envio tot el meu suport a la Júlia, el seu dolor també és el meu davant la ferida que li han fet a la sequoia.
Una vegada més gràcies Xavier!
Un petó
p.d. No sabia que en teniem en el nostre Montseny
muy bieeN!
Les sequoies son molt més que arbres, només cal parar-se davant d'un d'ells, que sentim? que desperta dins nostre? sense ells (i elles, son dels dos gèneres) la terra no seria com es encara. Ara ens toca a nosaltres unir-nos a ells per fer la feina conjunta de preservar la terra, de crear una terra millor per les futures generacions. Ens esperan, podem sentir la seva crida?
Ens "parlen" si sabem "escoltar", com Lluna ho va fer a la Júlia, un día vaig adonar-me que algú havia gravat un cor amb una fletxa i els dos noms de la parella a un dels sequoies de Can Casades, em va fer molt mal, vaig sentir la ferida dins meu, li vaig demanar perdó i vaig possar les meves mans per curar-la i donar-li tot el meu amor, al cap d'uns dies em va sorpendra molt el fet que s'havia borrat totalment la fletxa i els noms, al cap de més dies vaig veura que segregava sabia (una sabia molt especial la d'aquests arbres, vaig tenir la sensació d'una certa "similitud" amb la sang humana), vaig pensar que aquesta sabia era per curar la ferida i que desprès ja no quedaria rastre del cor, finalment al cap de més dies vaig veura que la ferida estaba totalment cicatritzada amb aquella sabia, pero el cor perduraba, i encara perdura intacte!!!
Gràcies per aquesta meravellosa web que m'ha permès poder compartir tot això.