.
.
amb un respatller i recolza -braços.
La primera pota, es el moviment, l’esport.
Tenim una constitució muscular que l’hem de fer treballar,( si es pot), Fer-la funcionar diàriament i en una certa intensitat, manté l’organisme àgil i viu, amb millora de aspectes com l’ansietat, l’estat d’ànim, l’aspecte, la constitució etc
L’ exercici diari ens manté mes joves, i l’envelliment s’allunya.
.
La segona pota es l’alimentació, millor dit
.
Els sentiments adversos, fràgils, negatius, la manca d’estimació i amor deteriora enormement la nostra salut.
La quarta pota son els nostres Gens, i a on naixem; arrels marcades pels nostres pares i avis, aquesta no la podem triar ni canviar, ens ve donada, es molt difícil redreçar un predisposició adversa, però a vegades es pot estar alerta i lluitar.
Pot fallar alguna pota, però no dues o tres, doncs llavors
El respatller de la cadira , Es com orientem els nostres coneixements i aptituds.
Com i amb qué treballem: Ens omple o ens esclavitza?
Vivim per el nostre treball o treballem per sobreviure ?
Un treball que dignifiqui i apassioni es garantia de salut, i es necesari que es valori.
El recolza - braços:
.
.
Molta gent es recolza sobre dues o tres potes, en un tamboret sense respatller ni braços, i així la vida s'esgota i emmalalteix , cal lluitar i canviar l’estil de vida a qualsevol preu, per disposar de la cadira sencera.
Avet_blau
P.D. Aquesta cadira no la venen enlloc, se la fa cadascú..
Aquest cop les fotos no entusiasmen,
pero la reflexíó crec que es bona , espero que seguiu els consells, Bon any 2008.
Xavier
Fins a la tercera puc estar mes o menys d'acord, però despres suposo que tot és segons el el cristall amb que es mira.
Les arrels, són les del lloc en les quals un vol estar, les nostres que no la dels nostres familiars, que per molt vinculades que siguin no sempre ens pertanyen perquè pot ser que les nostres no arrelin en el mateix lloc.
Hi ha temes molt complicats en això de la felicitat, de vegades s'imposa " el que hem de fer" i no " el que ens agradaria fer" per molts motius, és a dir el politicamente o eticamente correcte que moltes vegades va en detriment de la nostra pròpia felicitat.
Estic desitjo el millor per Tu i els teus aquests 2008.
Si llegeixo l´ escrit i m´ agrada , xo aprofondeixo i veig que :
El respatller de la cadira i El recolza – braços , no són els mateixos per tu o per mi.
Si necessitem respatller: amics, fills, família, feina .......
I necessitem recolza - braços: gossos , ocells , paisatges , distraccions.....
Jo diria sencillament que sola son molt poca cosa, que necesssito de molta gent i de moltes coses per tenir la cadira sencera.
Molt be el piano , endavant.
A mi m'agradaria afegir-hi una pota i és l’esperit, estem desconnectats del nostre origen i això fa que vaguem perduts, desorientats i confosos, moltes vegades amb uns patiments extrems, aquesta connexió, en el meu cas, ha estat com arribar esgotada, malmesa i profundament trista, a una ampla carretera després de travessar la selva (interna i externa) llavors es produeix la transformació i el gran buit es comença a omplir, el diàleg amb els Sers de Llum no es pot fàcilment explicar, els somnis són nítids, les visions clares i això dona una seguretat abans mai experimentada, la vida és torna més còmoda al poder relacionar amb més facilitat causa i efecte.
Xavier, saps que una de les meves gossetes s’assembla molt a la teva dolça Lassie?
M’agradaria poder adjuntar una foto seva però no sé si es pot fer...
Un petó
Avet Roig