Soc el Pou de les misèries
Soc el pou de les misèries.
.
Un clot on tothom hi aboca angoixes
Soc l’espatlla on si recolzen masses tristeses
quan no poden seguir el pas de la vida .
.
Se’m despullen les consciències,
I em vomiten sentiments,
La consulta es com un jardí secret,
On hi ploren tots els cors.
camí de la font de Llops
.
.
Però queda un cor orfe,
que ningú sent ni escalfa;
Es un cor que es buida i dessagna, i que escolta.
i com tants d’altres, també plora en soledat.
.
.
Dia a dia, va omplin esperances,
Nit a nit, donant la confiança,
Perden sense saber-ho,
Sang, suor i llàgrimes de vida,
tot ajudant als altres.
.
Castanyers vells del Matagalls
.
.
Busco al bosc enmig del silenci,
la font que m’ompli el gran buit,
que els anys de rec i ajuda, m’han pres,
i que m’ han assecat l’esperit.
.
El vell avet , Sec.
La font de Brianço : Seca !!
.
Potser no s’arribi mai omplir,
Potser el desert sigui el meu destí,
Potser algun dia la pluja m’assaoni el cor
I pugui continuar el camí...potser.
Avet_blau
Pinzellades de colors a sant Marçal.
.
.
.
reflexió sencera:
Soc el pou de les misèries.
Un clot on tothom hi aboca angoixes
Soc l’espatlla on si recolzen masses tristeses
quan no poden seguir el pas de la vida .
se’m despullen les consciències,
I em vomiten sentiments,
La consulta es com un jardí secret,
On hi ploren tots els cors.
Però queda un cor orfe,
que ningú sent ni escalfa;
Es un cor que es buida i dessagna, i que escolta.
i com tants d’altres, també plora en soledat.
Dia a dia, va omplin esperances,
Nit a nit, donant consol,,
Perdent, sense saber-ho,
Sang, suor i llàgrimes de vida,
tot ajudant als altres.
Busco al bosc enmig del silenci,
la font que m’ompli el gran buit,
que els anys de rec i ajuda, m’han pres,
i que m’ han assecat l’esperit.
Potser no s’arribi mai omplir,
Potser el desert sigui el meu destí,
Potser algun dia la pluja m’assaoni el cor.
I pugui continuar el camí... potser.
.
Avet_blau
Xavier Burcet
Arbúcies
.
intentant deixar petjades a la vida...
.
"Al pou dels desitjos, per reis hi demano il.lusions,
i al pou de les misèries, per sant joan i llenço preocupacions. "
Xavier Burcet Darde dijo
Soc el pou de les misèries.
Un clot on tothom hi aboca angoixes
Soc l’espatlla on si recolzen masses tristeses
quan no poden seguir el pas de la vida .
se’m despullen les consciències,
I em vomiten sentiments,
es la meva feina , ho se!.
Avet_blau
20 Diciembre 2007 | 12:06 AM