Soc el pou de les misèries.
.
Un clot on tothom hi aboca angoixes
Soc l’espatlla on si recolzen masses tristeses
quan no poden seguir el pas de la vida .
.
Se’m despullen les consciències,
I em vomiten sentiments,
La consulta es com un jardí secret,
On hi ploren tots els cors.
camí de la font de Llops
.
.
Però queda un cor orfe,
que ningú sent ni escalfa;
Es un cor que es buida i dessagna, i que escolta.
i com tants d’altres, també plora en soledat.
.
.
Dia a dia, va omplin esperances,
Nit a nit, donant la confiança,
Perden sense saber-ho,
Sang, suor i llàgrimes de vida,
tot ajudant als altres.
.
Castanyers vells del Matagalls
.
.
Busco al bosc enmig del silenci,
la font que m’ompli el gran buit,
que els anys de rec i ajuda, m’han pres,
i que m’ han assecat l’esperit.
.
El vell avet , Sec.
La font de Brianço : Seca !!
.
Potser no s’arribi mai omplir,
Potser el desert sigui el meu destí,
Potser algun dia la pluja m’assaoni el cor
I pugui continuar el camí...potser.
Avet_blau
Pinzellades de colors a sant Marçal.
.
.
.
reflexió sencera:
Soc el pou de les misèries.
Un clot on tothom hi aboca angoixes
Soc l’espatlla on si recolzen masses tristeses
quan no poden seguir el pas de la vida .
se’m despullen les consciències,
I em vomiten sentiments,
La consulta es com un jardí secret,
On hi ploren tots els cors.
Però queda un cor orfe,
que ningú sent ni escalfa;
Es un cor que es buida i dessagna, i que escolta.
i com tants d’altres, també plora en soledat.
Dia a dia, va omplin esperances,
Nit a nit, donant consol,,
Perdent, sense saber-ho,
Sang, suor i llàgrimes de vida,
tot ajudant als altres.
Busco al bosc enmig del silenci,
la font que m’ompli el gran buit,
que els anys de rec i ajuda, m’han pres,
i que m’ han assecat l’esperit.
Potser no s’arribi mai omplir,
Potser el desert sigui el meu destí,
Potser algun dia la pluja m’assaoni el cor.
I pugui continuar el camí... potser.
.
Avet_blau
Xavier Burcet
Arbúcies
.
intentant deixar petjades a la vida...
.
"Al pou dels desitjos, per reis hi demano il.lusions,
i al pou de les misèries, per sant joan i llenço preocupacions. "
Soc el pou de les misèries.
Un clot on tothom hi aboca angoixes
Soc l’espatlla on si recolzen masses tristeses
quan no poden seguir el pas de la vida .
se’m despullen les consciències,
I em vomiten sentiments,
es la meva feina , ho se!.
Avet_blau
Un poema trist amb unes fotos magnifiques.
Som pous i també som fonts de salut i al.legria.
La vida es dura , però si trobem una mica de llum com le que ens dones tu, es fa és fàcil caminar.
Sols em queda desitjar-te molt bonesFestes , sencillament perquè te les meeixes.
Fins l´any vinent
Farners
“Muchas personas se pierden las pequeñas alegrías mientras aguardan la gran felicidad.”
Pearl S. Buck
¡Felicidades en estas Fiestas!... con el deseo de que esta Noche de Paz sea tan sólo el comienzo de un Año lleno de felicidad y de buen humor para todos!
Pou de les misèries? Com pot ser que n’hi hagi dos al Montseny?
i de la Selva!... aquesta selva interior que dius, on de vegades, moltes vegades, ens perdem i només tornem a trobar el camí mirant amunt, cercant la llum que ve de dalt, per sentir aquella veu que diu "tira endavant germana!".
Avui "casualment" he trobat aquesta web buscant una altra coctelera, la d’en Miquel del Turó, m’ha fet gràcia veure Arbúcies on vaig néixer un 1 d’octubre, aquesta és la meva terra, si... i també busco omplir les meves carències a la muntanya i ploro, també, en soledat a la muntanya, on tinc la sort de viure, però encara em queda l’esperit, aquest sí, resta en mi pletòric, intacte malgrat tot.
A mi m'agradaria abocar-hi llum en aquest pou, una llum que embolcalli el teu esperit lliure.
Un petó i que tinguis molt bon any Xavier!
Avet Roig
Hola Avet Blau.
Sòc Carmen Burcet, que d'alguna manera venim d'un mateix punt de partida.
He llegit el teu poema de "soc el pou de les misèries".
Se que ha passat ja molt de temp des que vas escriure el poema, pero de vegades el mon interior triga en guarir-se i se d'alguna manera, per experiencia, que les ferides que la vida ens va deixant constan de curar.
Pero hi ha una cosa molt important i de principi, es tenir la consciencia tranquil-la, d'haber fet allò que s'ha de fer, que s'habia de fer...
Desitjo que aquest esperit sec, com dius tu, mica en mica vagi estovant-se, i disfrutis cada moment de la vida com una experiencia unica i que les petites coses t'omplin el cor de felicitat i il'lusio, com ha fet le teva benvolguda mascota "Lassie, la dolça".
Gracies per fer-nos coneixer tantes coses bones que tens en el cor, per ser un home senzill, pero ric espiritualment.
Una abraçada.