Sorra fina, Neu pols.

.
Cel blau, mar de neu, mar de boira
.

Sorra fina, neu pols.

Dues essències tan diferents i tan iguals, sorra i neu:

filles de la terra i del cel.

Acaronades suaument pel vent: ballen, bramen, caminen.

I a voltes salvatgement embogides: gemeguen i volen !

... i corren pel cel lliures,

i als llavis, cara i galtes petonegen amb passió.

.

onades de neu, caminant...

.

Onades de sorra amb vida dins....

.

.

pujada feixuga sobre la neu en zig-zag blancor infinita

.

.

petjades feixugues a la sorra....blancor infinita.

.

.

De dos mons diferents i llunyans:

La sorra, vermella i calenta, del desert es la reina,

la neu, blanca i freda, dels cims es cavaller,

I malgrat tot, son tan semblants !.

.

.

Onades: de núvols, de mar, de sorra, d'arbres.
.
.

En el desert, el vent la sorra desferma,
formant núvols rojos de passió encesa, tapant el cap, boca i ulls ,
ella et penetra a la pell, i per mes que et tapis... et posseeix !,
acabes esdevenint pell de sorra,
pell de desert.
.
.

Núvols acaronats pel vent... tobets, tendres, en onades com la sorra i la neu.

.
.

En el cim, el torb fred del nord es desferma,

formant núvols blancs de passió i que son cristall del cor,

i la neu fina com pols, tapa el cap, la boca, els ulls,

i penetra dins la pell i es barreja amb la suor... i es fon amb tu !,

fins esdevenir pell de diamant.

.

Avets caminant, pujant per el desert blanc...

.

Sorra i neu formen ones de color, que caminen per el terra,

fins que un nou vent, un nou cor, les porti a una nova llar,

si es trobessin, ... serà un nou amor ?.

Avet_blau
.
.

Petjades de gavines enjugasades en la sorra daurada.

.

.

illes sobre un mar de nuvols: El Ripolles! sota un mantell blanc.
.
.

poema sencer:

Sorra fina, neu pols.

Dues essències tan diferents i tan iguals,

filles de la terra i el cel,

acaronades suaument pel vent, ballen, bramen, caminen,

i a voltes salvatgement, embogides: volen !

i corren pel cel lliures,

i als llavis, cara i galtes petonegen amb passió.

De dos mons diferents i llunyans:

La sorra, vermella i calenta, del desert es la reina,

la neu, blanca, freda, dels cims es cavaller,

I malgrat tot, son tan semblants !.

En el desert, el vent la sorra desferma,

Formant núvols rojos de passió encesa, tapant el cap, boca i ulls ,

ella et penetra a la pell, i per mes que et tapis,et poseeix !

i acabes esdevenint pell de desert.

En la cim, el torb fred del nord es desferma,

formant núvols blancs, reflexió i mirall del cor,

I la neu fina com pols, tapa el cap, la boca i ulls,

i penetra barrejada amb la suor,

fins esdevenir preciós diamant sobre la teva pell.

Sorra i neu formen ones de color, que caminan per el terra,

fins que un nou vent, un nou cor, les porti a una nova llar,

... serà un nou amor ?.

Xavier Burcet es:

Avet_blau

.

i al final la sorra es fon amb el mar...

servido por Xavier 2 comentarios compártelo