La Bùstia dels Sentiments
La meva bùstia ...
.
(llibre de les Agudes)
.
.
.
A dalt de les Agudes,(1704 mts)
hi tinc una bùstia de Sentiments,
on tothom expessa amb el cor,
el que sent, en arribar al cim.
La Bustia dels sentiments 1704 mts.
.
.
Allà en un trono solemne
es veu el mar tan aprop : Blanes
i el Canigó i Andorra a l'altre costat.
en dies clar : Mallorca enllà del mar.
El tron de la Lassie, i la sombra de les agudes, a la posta de sol.
.
.
El camí per arribar-hi es màgic,
enmig de colors intensos tot l' any,
verd tendre ala primavera
color oliva i fresc a l' estiu amb xiuxiueig de fulles,
a la tardor: or, aram i foc
i l' hivern, dolç mantell blanc.
.
caminant entre l' or i l' aram
.
.
pel cami es troben amants
abraçats amb passió,
tambe ocells , flors, i vents de mil sons
i el silenci , preuat tresor.
Apassionada abraçada dels amants
.
.
.
.
La baixada es suau,
a estones relliscant en un matalas de fulles ,
que embolcallen les arrels del faig,
a estones per la neu tendre.
Cami de tornada , cami del silenci.
.
.
.
.
pero desde el cim
es veu el millor mar:
de terres blavoses i vives,
de brumes i cançons ,
de histories i de somnis,
de vides i passions.
El meu mar, encrespat, de Plata.
Xavier Burcet
Avet_blau
Arbúcies
Poema de la llibreta actual :
Avui no volia marxar...
La posta de sol, ha esdevingut magnífica,
com tantes !, i el temps era amable i tendre;
la fageda ha esdevingut foguera : vermell i taronja;
i l’ horitzó, clapejat de núvols prims,
s’ha tenyit de sang i foc, un altre cop.
Aquesta minuts màgics en la soledat del cim,
no tenen preu , i perdo la noció del temps,
i només quan una brisa fresca ,
m’anuncia que la nit cau implacable,
i els colors fugen, sobtadament, robats,
retorno amb la dolça Lassie a la vall,
enmig d’un silenci colpidor.
Recordant els minuts màgics i solitaris,
que omplen de vida el meu mon,
dono corda al meu dia a dia,
tan accelerat en que vivim .
Avet_blau
Xavier
avet_blau@yahoo.es
Xavier Burcet Darde dijo
Fa uns 7 anys que pujo a les Agudes , setmanalment !.
Es el meu Sinai, el meu recó sagrat, el divendres a la tarda.
"abraçant la meva amant de pedra i flors"...
son uns moments intims de soletat, emotius i necesaris.
La meva Llibreta s' omple de sentiments, alguns entranyables
altres d'agraiment a la natura. Cada dos mesos la canvio.
per molts anys ho pugui fer !
Xavier Burcet
Avet_blau@yahoo.es
2 Diciembre 2007 | 12:13 AM