L' Avi del meu Avi
Castanyers centenaris sota el Matagalls
L’ Avi del meu Avi.
Es va enamorar bojament,
Era un xicot robust, fort, mariner, de 24 anys
Allà el
es deia Felip.
La seva passió es deia Margarida, una pubilla de 17 anys,
cosina llunyana , tendra filla de mariner,
bojament enamorada també.
.
.
La Dolça mirant el Vell Castanyer
.
.
Cada matí quan s’ allunyava la barca ,
Margarita es quedava moltes hores mirant la línea del mar,
Amb un plorar suau, melangiós, malaltís .
L’ Avi del meu Avi,
quan tornava al vespre,
la trobava arran de mar , empapada en sal i llàgrimes,
I es fonien en una abraçada eterna, llarga com el dia..
Abraçada de dos Faigs....Amants!
.
.
.
Varen demanar permisos, testimonis, llicencies
gastant la setmanada en lletrats,
fins que de Roma el permís van tenir,
i van poder segellar el seu amor.
L’ Avi del meu Avi.
continuava enamorat bojament,
Era un home robust, fort, mariner,
Margarida li va donar els fills que tant desitjaven:
Josep, Teresa, Joan, Maria, Felip, fins a 7 fills.
Catifa daurada, pasadis del cel, i la dolça del mateix color.
.
.
.
Va anar matant un a un els fills,
I va morir el petit Felip, tresor del seu pare als 7 anys
I també la dolça Margarita ...
.
L’ Avi del meu Avi.
Es va enfonsar en un infern,
Era un vell, abatut, trist, moribund,
No volia tornar del mar,
demanant que una forta marinada,
S’el endugués a ell també.
.
El Vell Avet sota les Agudes, mort per la sequera.
.
.
Bons amics el varen tornar a la vida,
fins a recuperar l’ il·lusió de viure,
amb els anys va conèixer
també amb fills i marit morts,
dos cors tristos, plens d’enyor;
.
I en un darrer alè de vida,
nasqué el meu besavi Josep,
fruit de l’Amor de tardor,
fruit de
la Mort de una eterna passió.
.
.
Familia Nombrosa de Faigs , ben arrasarada, compacta.
.
.
.
( com
Avet_blau
p.d.: * història Real
.
.
.
Auro vermell , posta de sol ardent.
.
.
.
Historia sencera:
L’ Avi del meu Avi.
Es va enamorar bojament,
Era un xicot robust, fort, mariner, de 24 anys
Allà el
es deia Felip.
La seva passió es deia Margarida, una pubilla de 17 anys,
cosina llunyana , tendra filla de mariner,
bojament enamorada també.
Cada matí quan s’ allunyava la barca ,
Margarita es quedava moltes hores mirant la línea del mar,
Amb un plorar suau, melangiós, malaltís .
L’ Avi del meu Avi.
Quan tornava al vespre
La trobava arran de mar , empapada en sal i llàgrimes,
I es fonien en una abraçada eterna, llarga com el dia..
Varen demanar permisos, testimonis, llicencies
gastant la setmanada en lletrats,
fins que de Roma el permís van tenir,
i van poder segellar el seu amor.
L’ Avi del meu Avi.
continuava enamorat bojament,
Era un home robust, fort, mariner,
Margarida li va donar els fills que tant desitjaven:
Josep, Teresa, Joan, Maria, Felip, fins a 7 fills.
Però la vida injusta i cruel,
Va anar matant un a un els fills,
I va morir el petit Felip, tresor del seu pare als 7 anys
I també la dolça Margarita ...
L’ Avi del meu Avi.
Es va enfonsar en un infern,
Era un vell, abatut, trist, moribund,
no volia tornar del mar,
demanant que una forta marinada,
S’el endugués a ell també.
.
Bons amics el varen tornar a la vida,
fins a recuperar l’ il·lusió de viure,
amb els anys va conèixer
també amb fills i marit morts,
.
Dos cors tristos, plens d’enyor,
I en un darrer alè de vida,
nasqué el meu besavi Josep,
fruit de l’amor de tardor,
fruit de
la mort de una eterna passió.
( com
.
p.d.: * Història Real
Xavier Burcet
Avet_blau
Montseny, Arbúcies
En homenatge als Avis dels meus Avis ....gràcies!.
Xavier.
Xavier Burcet Darde dijo
Historia Autentica del meu rebesavi, amb tots els 7 fills morts, i despres Margarida la seva dona, en la tardor de la vida va coneixer Maria, viuda i amb fills morts que li dona un fill: Josep, el meu besavi.
( com la Vida depèn sovint de la mort, com malgrat la desgràcia suprema, va renéixer la il•lusió)
Avet_blau
p.d.: * història Real
23 Noviembre 2007 | 08:40 AM