Surt el Sol !
.
NO per tothom !
.
No pels que viuen immersos,
en la por i el desengany,
per els que treballen, amagats,
quan el sol ja tomba.
Per els que no troben la finestra
si no es la del “windows”,
i el sol que veuen,
es fred i distant malgrat els colors .
.
.
Surt el sol a cap Norfreu.
.
.
No surt el sol,
Per molts immigrants, avis, parats,
que malgrat que els acarona
no reconeixen, ni poden veure, ni valorar,
en la seva tristessa..
No arriba la seva calidesa,
al fons dels “vaixells” de la vida,
on amagats i malalts,
treballen i sobreviuen, tants homes i dones,
esclaus de explotadors miserables.
.
.
Sinfonia de Colors, a la creu de sant Marçal.
.
.
NO acarona el sol,
els llits dels malalts,
i perden així, una medicina única i especial,
sense preu , bondadosa, assequible, tendre.
.
No acarona el sol ,
al presoner oblidat, ferit i solitari,
que només veu la seva llum en llocs alts, inabastables.
.
.
Entrepa rogenc de núvols, desde el Matagalls.
.
.
I els que viuen lliures i sans ?
aquests no valoren la seva tendresa,
o be es deixen rostir amb els ulls ben tancats ,
Les riqueses de la vida, caldria comptar-les, per les sortides i postes de sol, que empremten el nostre cor . Avet_blau
.
.
.
un sol d' auró enmig del bosc.
.
.
sempre fa sol a sobre els núvols...
... mai hi ha tristessa darrera un somriure.
.
.
.
poema sencer:
.
Surt el sol !
No pels que viuen immersos,
en la por i el desengany,
per els que treballen, amagats,
quan el sol ja tomba.
Per els que no troben la finestra
si no es la del “windows”,
i el sol que veuen,
es fred i distant malgrat els colors .
No surt el sol,
Per molts immigrants, avis, parats,
que malgrat que els acarona
no reconeixen, ni poden veure, ni valoren.
No arriba la seva calidesa,
al fons dels “vaixells” de la vida,
on amagats i malalts,
treballen i sobreviuen, tants homes i dones,
esclaus de explotadors miserables.
NO acarona el sol,
els llits dels malalts,
i perden així, una medicina única i especial,
sense preu , bondadosa, assequible, tendre.
No acarona el sol ,
al presoner oblidat, ferit i solitari,
que només veu la seva llum en llocs alts, inabastables.
I els que viuen lliures i sans ?
aquests no valoren la seva tendresa,
o be es deixen rostir amb els ulls ben tancats ,
Les riqueses de la vida, caldria comptar-les, per les sortides i postes de sol, que empremten el nostre cor
.
Avet_blau
.
.
.
el sol sobre el mirall màgic de la neu al Roca Colom.
.
.
.
sinfonia de colors en una posta a Sant Marçal
.
.
.
clapes d' avets i faig sota les Agudes, catifa d'aram inmensa.
.
.
.
.
Guerra de Faigs i Avetosa a la tardor, on el faig guanya terreny
fins que el fred hivern dona força a l' Avetosa.
.
.
.
qui els parla,sol, cami de les estrelles, enmig d'una clapa de Sol.
Fotos i lletre:
Xavier Burcet
Avet_blau
Arbúcies
Xavier Burcet Darde dijo
sempre fa sol a sobre els núvols...
... mai hi ha tristessa darrera un somriure.
No hi ha dies tristos, sino incomplers.
El sol dona color a la vida,
si sabem apreciar-la.
Xavier Burcet
Avet_blau
10 Noviembre 2007 | 07:29 PM