Borratxo !
Cada setmana igual !
M’estic perdent, deteriorant mes aviat,
3 i 4 cops a la setmana, arribo a casa flotant,
estic ben atrapat i no m’han puc sortir,
reconec que tinc un problema greu,
i el primer de tot es acceptar-ho,
i compartir-ho.
.
.
.
.
.
.
.
No estic segur de voler-me guarir,
es com una droga arrelada dins les entranyes,
i que no es pot extirpar.
Primer era una sortida per esbargir-me,
desprès en vaig necessitar mes, 2, 3 cops a la setmana,
i ara no podria viure sense, segur.
.
.
.
.
.
.
.
I malauradament cada cop en necessito mes,
i això em preocupa , perquè no tinc mes temps,
l’ equilibri de la vida es a punt de trencar-se,
Per això demano ajuda !
.
.
Necessito emborratxar-me de colors,
veure la neu i beure la pluja,
olorar la terra mullada,
i sentir els crits del arbres, amb el mestral potent.
.
.
.
.
Necessito sentir la neu tendre sota els peus,
i gratar la panxa del núvols,
rentar-me les angoixes a la font,
i sentir el vent acariciar-me el front.
M’estic perdent, ho se !
I veig que no m’han sortiré... Ajudeu-me !!
Avet_blau
mes....i mes...
sostres vermell de un arce
.
.
.
contrastos de foc.
.
.
A sant marçal, amb Les Agudes .
.
.
poema sencer:
Borratxo ! Cada setmana igual ! M’estic perdent, deteriorant mes aviat, 3 i 4 cops a la setmana, arribo a casa flotant, estic ben atrapat i no m’han puc sortir, reconec que tinc un problema greu, i el primer de tot es acceptar-ho, i compartir-ho. No estic segur de voler guarir-me, es com una droga arrelada dins les entranyes i que no es pot extirpar. Primer era una sortida per esbargir-me, desprès en vaig necessitar mes, 2, 3 cops a la setmana, i ara no podria viure sense, segur. I malauradament cada cop en necessito mes, i això em preocupa , perquè no tinc mes temps, l’ equilibri de la vida es a punt de trencar-se, Per això demano ajuda ! Necessito emborratxar-me de colors, veure la neu i beure la pluja, olorar la terra mullada, i sentir els crits del arbres, amb el mestral potent.
Necessito sentir la neu tendre sota els peus, i gratar la panxa del núvols, rentar-me les angoixes a la font, i sentir el vent acariciar-me el front. M’estic perdent, ho se ! I veig que no m’han sortiré... Ajudeu-me !! Avet_blau
arrels de vida, buscant l' aigua: Font Bona
camí de la Font de Llops :Ferestec, d'un vermell fosc,
com si fos sang.
Fotos i paraules : Xavier Burcet
Avet_blau
Arbúcies
Necessito emborratxar-me de colors,
veure la neu i beure la pluja,
olorar la terra mullada,
i sentir els crits del arbres, amb el mestral potent.
Avet_blau
Emborratxar-me de vida...
Em fascinen les teves fotografies i els teus textos!
Jo també em vull emborratxar de colors, de natura, de sensacions de veritat...Estic massa cansada de complexitats artificials que envolten la meva vida.
Mentrestant, m'emborratxo dels colors i la vida de les teves fotografies.
Impressionant.
Crec que si poguessis trensmetre part d´aquesta borratxera, també curaries ha molta gent.
Transmets Tranquilitat, relax, il.lussió, SALUT.
Moltes felicitats.
A mi m´al.legrat el dia.