Quan els colors del dia enrogeixen el cel, I el blau immens deixa pas a la foscor de la nit En aquests moment precís en que la vista, no diferencia el dia de la nit, quan les ombres cobren vida, sense color es llavors quan sento el clam de la muntanya.
Perdut enmig de la catifa d’ aram
La dolça en el cim de les Agudes, s'acosta una tempesta per ponent. La brisa s’aixeca i bufa amb suavitat, portant udols de bèsties que mai dormen; i entre el silenci immens i colpidor , de moltes tardes de tardor. Es en aquest moment màgic que s’esmuny, entre els dits com un tresor, es quan les ànimes solitàries del bosc cobren vida altre cop.
.
.
.
Garipau enmig de la catifa d'aram. Camuflat.
.
.
.
El cor minva els seus batecs,
per sentir el respirar de la vida;
Els ulls s’obren del tot,
per olorar perfums d’altres contrades,
i la brisa que m’acarona,
els meus dits gelats, de vidre.
La dolça sobre una catifa daurada.
.
.
.
Desprès, la nit serà la reina del convit
entre crits, sorolls i xiscles
només la lluna veurà la gresca,
i el vent després s’emportarà la festa…
pomes miniatura. Exposició de Viveristes.
.
.
.
I just quan l’albada torna omplir de llum el bosc,
jo desperto del meu somni un altre cop.
Avet_blau
Avets blaus, i avet daurat enmig.
.
.
.
.
.
qui els parla:
Avet_blau cami de les estrelles (finestrelles 2828 mts) ...
.
.
... o sobre el núvols , a ponent del turó del Home.
.
.
Poema sencer:
Perdut enmig de la catifa d’ aram
Quan els colors del dia enrogeixen el cel,
I el blau immens deixa pas a la foscor de la nit
En aquests moment precís en que la vista,
no diferencia el dia de la nit,
quan les ombres cobren vida, sense color
es llavors quan sento el clam de la muntanya.
La brisa s’aixeca i bufa amb suavitat,
portant udols de bèsties que mai dormen,
entre el silenci immens i colpidor ,
de moltes tardes de tardor.
Es en aquest moment màgic que s’esmuny,
entre els dits com un tresor,
llavors les ànimes solitàries del bosc, cobren vida altre cop.
El cor minva els seus batecs,
per sentir el respirar de la vida;
Els ulls s’obren del tot,
per olorar perfums d’altres contrades,
i la brisa que m’acarona,
els meus dits gelats, de vidre.
Desprès, la nit serà la reina del convit.
entre crits, sorolls i xiscles
només la lluna veurà la gresca,
i el vent després s’emportarà la festa…
I just quan l’albada torna omplir de llum el bosc,
jo desperto del meu somniun altre cop.
Avet_blau
Al turo de l' Home , posta de sol entre núvols
.
.
lletre i fotos
Xavier Burcet
Avet_blau (... i la dolça Lassie)
La tardor es aqui, inmensa, prodigiosa i sublim
tots els colors i son presents ,
totes les passions hi son convidades ,
nomes cal: mirar estimar.
Xavier