He vist fer l’amor a la muntanya !

Jo estava amagat entre unes pedres, vora el cim,

a recés de un fort vent de Mestral,

i un núvol blanc immens s’ acostava tot creixent;

la muntanya, verda i tendre semblava renàixer,

i el vent pentinava les fulles amb un brogit intens ,

que anul·lava els sentits.

El terra estava sec, assedegat, necessitat.

.
.
.

El núvol va arribar, sobtat,

I amb ses mans boiroses i humides,

va acariciar lenta i suaument l’esquena de la muntanya.

A estones, el fort vent,

desfermava el núvol amb violència

acaronant ara, amb envestides fortes

arbres, pedres i gespa,

que gemegaven plegats .

.

.

De sobte, el núvol ho va envoltar tot,

i la muntanya va desaparèixer,

enmig d’una abraçada forta, intensa, passional.

i el cim va esdevenir blanc, uns minuts ;

dos llamps, quasi simultanis,

van iniciar una pluja fina i suau,

que va amarar de vida la muntanya.

.
.

Després, un fort vent de ponent,

va posat fi a la passió;

Es va emportar el núvol desfent-lo vora el mar,

i un raig de sol a ponent,

va omplir de color l’ habitació.

.

.

En sortir del meu recó,

el terra era ple de cristalls de vida,

i cada fulla de faig,

tenia dues llàgrimes: d’ amor i de passió.

Avet

Lletrei Fotos

Xavier Burcet

Arbúcies

Avet_blau

Avet_blau@yahoo.es