He nascut enmig d’un bosc,
de terra fresca i ufanosa,

també m’agrada l’ aigua, l’aire, la pluja.

.

.

.

El vent, tot jugant,

a vegades em tomba,

tot acariciant-me.

.

.

.

A vegades em ve de gust un bany,
I m’ acosto temorós,
a les blaves aigües de l’estany.

.

.

.



A l’ hivern em despullo,
i deixo fulles i preocupacions
i contemplo la vida,
desfilant càlida al meu voltant,
.
.
.


Inclòs quan em tombo a terra,
abatut per angoixes i tensions,
reneixo suaument...
...cap el cel.
.

.

.

Soc com un arbre enmig de la neu,
que aguanta el glaç de la vida,
sens defallir, valent;
lluitant cada segon,
per un racó de cel.

.

.

.


Soc com l’arbre vell,
encerclat per un bosc d’infants,
i els hi dona el seu alè,
de vida i de records,

i que abraça:

l' Abraçada : Faig i Avet (cami del Turó)
.

.

.


Soc com un arbre,
que plora solitari,
en un mon que el maltracta ,
que passa gana, sed, i por;

en un mon que l’abandona,

i li nega l’aigua, el sol i l’amor....i mor :






Reflexions:

Xavier

Avet_blau

Les Agudes desde sant Marçal
.
.
.

Arç blanc entre el faig
.
.
.

Faig rodejat i perfumat de grandalles.

fotos :

xavier

Avet_blau