Soc com un arbre
He nascut enmig d’un bosc,
de terra fresca i ufanosa,
també m’agrada l’ aigua, l’aire, la pluja.
.
.
El vent, tot jugant,
a vegades em tomba,
tot acariciant-me.
.
.
.
A vegades em ve de gust un bany,
I m’ acosto temorós,
a les blaves aigües de l’estany.
.
.
.
A l’ hivern em despullo,
i deixo fulles i preocupacions
i contemplo la vida,
desfilant càlida al meu voltant,
.
.
.
Inclòs quan em tombo a terra,
abatut per angoixes i tensions,
reneixo suaument...
...cap el cel.
.
.
.
Soc com un arbre enmig de la neu,
que aguanta el glaç de la vida,
sens defallir, valent;
lluitant cada segon,
per un racó de cel.
.
.
.
Soc com l’arbre vell,
encerclat per un bosc d’infants,
i els hi dona el seu alè,
de vida i de records,
i que abraça:
l' Abraçada : Faig i Avet (cami del Turó)
.
.
.
Soc com un arbre,
que plora solitari,
en un mon que el maltracta ,
que passa gana, sed, i por;
en un mon que l’abandona,
i li nega l’aigua, el sol i l’amor....i mor :
Reflexions:
Xavier
Avet_blau
Les Agudes desde sant Marçal
.
.
.
Arç blanc entre el faig
.
.
.
Faig rodejat i perfumat de grandalles.
fotos :
xavier
Avet_blau
Nirisla dijo
Avet ets com la natura feta home,et llegeixo i hem transportes ,t'imagino alla ,solemne mira avall,veien com el mon es mata ,maltracta ,us oblida i oblida que sense arbres els humans desapareixem,fas el que molt auriem de fer ,mira mes cap a la mare natura ,i estimarla molt mes
GRACIAS per fero i recordarnos amb els teus poemas que l'hem de estimar mes,i que ens i hem de preocupa mes de cuidarla
Et seguire llegin i estiman mes la natura a traves dels teus ulls
un peto
15 Abril 2007 | 10:18 PM