Enyoro el Montseny amb el seu mantell blanc ...
em sento trist , de nomes trepitjar
herbes i fulles seques.
.
.
Les Agudes desde sant Marçal
La neu acaronant els vells avets ...i faigs
i reposar a Coll pregó , catifa inmensa:
gaudir d' una vista excepcional amb la dolça:
arribar a la carena , colgada de neu, tendra i suau
o al cim , just ara fa 1 any :
per fi sobre els núvols, vora el cel ....
en retornar , aigua fresca de la font Bona , la millor !.
Avet_blau
recordant just fa un any:
nevada 30 gener 2006.
fotos : Xavier, d'Arbúcies .
cami de Matagalls.

Que bonitos paisajes nevados, son del año pasado?
Xavier aquestes fotos també son molt boniques!!
Ara més que mai tinc ganes de venir a caminar per aquests paratges,és la primera vegada que veig les agudes de més a prop.A veure si hi podrem trobar neu!!!!
Aquest any totes les muntanyes ploren!
Xe Avet molt boniques les fotos, encar q el fret no és lo meu. He vist a la Lassie, m'ha fet molta gracia!!
També el Avet Blau !!
Vinga anim!! tu saps viure!!
Avant!!
Xe.
Quantes vegades he trepitjat aquests paratges! I certament, ara tots ploren, i am raó...què li hem fet a la mare terra?
enyor de neu
de volves grosses
dins l'emboirat vent
tramuntanat
fressa
de microscòpics cristalls
dringar de cascabells
vitralls de gnom,
torneu a fondre-us
sobre la meva
nua
pell, em cal
de nou sentir
la vostra gèlida caricia.
*
enyor llarg, enyor de neu...
hem tens el cor robat amb tante fotografia ,plasmas totalment el paisatge,tan i tan que mi sento a dins de cada una de ellas,i no et quedes curt amb les teves poesias que tenen la virtut de descriure totalment el que sents per la natura ,i per la pasio que i posas amb la teva dolça
et seguire llegin
un peto Avet
Hola Avet! Són maques les fotos, és maca la Lassie , i està molt bé que hi hagi gent com tu que estimi la natura. Continua sent així.....
Avet totes aquestes fotos son al.lucinants, no pensava que podia haver aquesta maravella de paissatges. Tinc ganes de llegir alguna cosa teva.
un petó de la venus.
Em recorda la meva juventut, el meu silenci, la meva soletat de quan tenia 20 anys. M'inspira tranquilitat, natura, silenci i el contemplar els valors de la natura. M'agrada com escrius i com transmets el teu sentiments a traves d'aquests paissatges tant macos i que tenim al costat de casa nostre.
Sensillament, em dona pau.
No canviis mai
Una abraçada Avet