foto: Xavier Burcet
LLÀGRIMES DE FAIG
Em sento a terra , sobre l’ herba
vora un Faig, vell i savi,
La boira , espessa, es podria tallar;
I un degoteig de llàgrimes de vidre,
Em renten la pell:
Cansada, aspre, mancada, i trista.
Els núvols i l’aire fresc
empapen l’arbre de suor,
I el degoteig nodreig
La seva generosa arrel.
I quan el meu cor descobreix
Que el faig plora en silenci,
la seva solitud es meva,
I quan el faig, el vent i ocells
omplen d’amor,
el seu cant,
dona ales, al meu cor .
Xavier Burcet
avet_blau
Agudes Març 2006.
Fotos Xavier Burcet
Foto : Xavier Burcet

Escribe un comentario