Avet Blau

Catifes: Treball i colors.

2011-07-03T23:37:02Z

Arrebassades del bosc, del terra o de jardins,

les flors donen vida a dibuixos i emocions.

collides a ma, vora el Montseny o al Pirineu

cercant tots els colors i mes ....

Fins les tres besones ajuden...

animals del bosc hi troben refugi...

les catifes enllacen colors i temes,... semblan fetes a l' orient.

Fades de cabells daurats i llarguissims...

conillets de vellut suau...

es valora la llargada,

els colors, dibuix, treballs,

les varietats de flors...

vitralls de colors...

ocells del paradis,

inclos el centanari arbre de la plaça...s' engalana.

Les enramades d' Arbúcies,

l' expressió del treball d' un poble que viu enmig d' un jardí.

Xavier Burcet Dardé

Avet_blau

Arbúcies

Paisatges i colors

2011-05-12T21:08:55Z

Sant Bartomeu de Covildases,

com un vaixell de pedra, navegant en un mar encrespat de verd.

Mil anys de ruta, sota cels blaus i tempestes... i continua navegant.

Les escales de la vida,
que pujen, decididament al coll de la Damunt,
son el cami de l'esforç,
que porta a la plana de la maduresa, la realització i l' exit.

No cal correr,
el camí, malgrat que costerut, es fresc i perfumat,
maragada verda que fa bategar el cor.

A dalt, prats verds, vistes infinites, una ermita i una font...es la nostra terra.

---

Com núvols blancs,

l' arç floreig quan marxa el fred,

escuma blanca sobre la jespa neta,

les seves flors, amoroseixen el cor, i el fan bategar amb suavitat.

----

S' ajeu el sol sobre l' horitzó de l' estany,

i la seva calidessa sura sobre l' aigua,

son els darrers moments del dia,

es el despertar de la nit.

---

Es fan camins,
a qualsevol lloc, prat o tartrera;
nomes cal tenir un destí, un hortizó clar.

i si s'hi passa, el cami es torna fressat, i esdeve corriol,
i el seguixen mes amics, mes companys de travessa.

poc a poc , esdeve ruta, sender,
i cal marcar-lo, per evitar perdre's.

Aixi som els humans,
creadors de rutes, per arribar a tot arreu,
exploradors de mil selves i desserts,
fent camí....sempre.

---

Neix el petit faig,

sobre les restes del vell gegant,

recomença la vida al bosc.

Te els peus enbolcallats per mitjons de seda

te l' escalfor de la molsa seca.

---

El vell pi de l' espinau,

gegant de les Guilleries,

treu el cap sobre la fageda .

Ningú li farà mai ombra,

ningu li taparà la lluna.

---

La catifa creix,

com camp inmens per les papellones,

refugi de l' arç i el teix,

amagatall del gaig i de les merles.

---

El Cirerer esta florit,

i aviat farà nevada;

despres quedarà clivellat de dolses cireres

fins que a la tardor, novament el color sang encatifarà el terra.

Avet Blau

es Xavier Burcet

L'Arbre de pedra

2011-04-10T22:29:44Z

L' Arbre del tronc de pedra.

Vivia enmig d' un prat ufanos i verdissim.

De capçada mitjana feia ombra al seu redós;

De lluny s'el veia robust i fort

rodejat de terra verda ample

Vora Sant Mer.

El seu tronc,

no es de fusta , es de pedra;

ample i gris,

te una petita finestra,

que porta directament al cor... d'aigua... del pou.

L'arbre del tronc de pedra,

te un cor fresc de font

enmig d'un prat verdissim,

a redos de Sant Mer,

al pla de l' Estany.

Xavier Burcet

Avet_blau

d' Arbúcies

* Pou d' aigua al costat de sant MER, rodejat d' heures que han format un "arbre" aprofitant l' humitat del pou.

El País de les Tuyas, xipresos i els Roures

2011-01-06T20:00:46Z

Abans d' entrar al pais del Roures gegants, la fageda encatifa el terra d'aram.

porta d' entrada a la Roureda i Avetosa:

Arboretum de la roureda

Enmig de les roques creixen inmensos roures,

i tambe aigua fresca de la Font de la Roureda:

Font de la Roureda

Alguns roures savis, porten escrits en la pell contes de mil anys

histories olvidades de la ment humana.

vells roures, vora la font

el cami, porta baranes altisimes,

tots els arbres lluiten per tocar el cel,

l' aire, sempre humit , te flaires de terra i pells salvatges:

cami de tornada

els camins son fresques catifes de fulles i escorçes, on dificilment hi toca mai el sol:

tuyes,roures, avets, xipresos...altisims

La font de la Roureda es un paradis amagat,

petits Arboretums com petits paisos conviuen en armonia,

nomes hi ha una lluita... per la llum

Xavier Burcet

Avet_blau

Placa de Puigde frou ( La cellera):

El botànic i la geòloga (2ª versíó)

2010-12-17T20:47:52Z

El botànic i la geòloga ,

Varen sortir ben de nit,

cadascú amb la seva motxilla l' il·lusions

deixant el cotxe vora el coll de St. Marçal,

i van començar a pujar amb el primer sol.

Ell, la mirada enlaire, mirant fulles i aromes, amb el cel blau de fons;

Ella, resseguint el terra d' aram, de mil textures i colors.

Caminaven junts, frec a frec,

Mirant dos monts allunyats:

Ell amb els colors del faig, polls i blades

Ella arrossegant granits roques i cristalls.

En un moment donat,

Una flor nascuda enmig de les roques

va ajuntar les seves mans : per collir la pedra i la flor .

Llavors va començar a nevar....

I els colors es van fondre lentament, tendrament,

fins a quedar tot cobert d' un blanc diamant,

i les seves mirades es creuaren uns instants.

Nomes llavors, ell va trobar els color mes macos ,

els dels llavis i els ulls d' ella;

i ella va trobar la gemma mes preciosa :

Un t'estimo, ple de passió.

Avet_blau

Xavier Burcet

Ermites

2010-11-20T19:19:28Z

Ermita de Palera, sant sepulcre, molt aillada i silenciosa, aprop de Beuda.

St. sepulcre de Palera.

Santa Brigida, Amer.

Presidint la vila d' Amer, encimbellada dalt el roquisar, amb una vista excepcional de la vall.

Lligordà. st Pere

a pop de beuda, la Garrotxa.

Sant Marti, castell de la Popa.

esquerdada la roca i esquerdada l' ermita....

construida en la Popa d'un "vaixell de roca", molt enrunada.

Sta Lena, Amer

vora la cinglera de sant Roc, entre el Llemana i el Brugent

st.Nicolau, vora Rocacorba.

amb el seu castanyer gegant al darrera.

sempre en llocs màgics i solitaris, devant seu ...Una font.

Santuari del Mont. Beuda.

1100mts, atalaia inmensa desde el Canigó al maditerrani.

del mar blau a les medes fins el Canigo , L'estany, els volcans i el Pirineu sota els ulls i el vent.

Cami de les ermites, encatifat d' aram.

enblanquinat el cami per la primera neu, poruga , que no sap on caure.

Sobre la font de Catau,

amagada,

la fada porta una flor a la ma

La fadeta,

enmig la molsa de la Font de Catau,

entre sta Brigida i sta Lena ,

Amer

Xavier Burcet

Avet_blau

Torrent de la cabana

2010-11-01T20:38:49Z

Gorg de la cabana

lloc paradisiac,

amb una berreja de verds i blaus

de vent i silenci

de soletat i paradis.

Gorg de La Tosca

muralla de pedra

barana sobre el llac fresc

refugi amagat i ombrivol.

gorg de l' olla,

petit llac de verds profons i amples.

gorg de la bauma,

refugi del vent i del sol implacable.

quasi al final,

el gorg del petit colomer mes solitari

mes ample i gran.

despres de 90 minuts pujant,

el premi...el gran colomer, solitari e impressionant !

algun valent es llença perillosament des de dalt...diuen.

mireu quin blau !

o es un verd?

es una barreja d' un colors palids i transparents,

net i fresc, blau i verd ,en una sintonia màgica,

lluny del cotxe i del brugit.

.....

Que be vindria un bany als gorgs despres d'anar a l' Infern...

No cal agafar l' avió 15-20 hores per tenir un troç de paradis,

es aprop, nomes calen 2 horetes de cames...

Avet_blau

Xavier Burcet

busco...

2010-10-02T19:22:17Z

Busco,

un batec dins els silenci

un cor que parli,

com el vent .

Busco,

una mirada amorosida,

amb uns ulls que acaronin,

com una albada vora el mar.

Busco ,

una pell que s' esborroni

al redós d'una carícia

una pell que respiri tendresa.

Busco ,

La paraula suau,

Que no cansi d' escoltar

Que bategui al mateix compas que el cor

Busco,

En el lloc equivocat,

En el temps perdut

En els records ... oblidats.

Avet_blau

Xavier Burcet Dardé

Als vells amics

2010-09-12T16:57:50Z

FONT dels VELLS AMICS

Aigua que neix,

en qualsevol recó,

de qualsevol muntanya;

sempre fresca i generosa.

I que recullo, entre pedres i molsa

per aconseguir el seu cant melangiós,

raig que canta i apassiona el meu cor.

Puigcerdà.

Sovint abandonades,

com aiguamolls fangosos,

i que la desídia i manca d'estimació dels homes,

no valora aquest tresor.

Sant Joan les Fonts

Fonts de vida,

que el cos demana cobdiciós,

per amorosir la sed autèntica.

"el moli dels Murris"

A vosaltres Vells Amics,

dedico aquests recóns, niu de castanyers centenaris

que el terra encatifeu a la tardor;

per vosaltres: aquesta font, solitària, perduda, fresca.

"Nomes els vells amics et portaran a la font de la vida"

Avet_blau

Xavier Burcet

Arbúcies

http://matagalls.spaces.live.com/default.aspx

La font dels Vells Amics, sota el Matagalls, fresca , ombrívola, solitaria....

Pinyetes de cedre glauca.

Arbres i pedres

2010-07-09T23:45:58Z

Hi havia un pais d'arbres i pedres

amb texturas i colors atraients,

amb formes i pensars diferents.

i varen aprendre a escriure, en la roca i en l' escorça,

ajudats pel vent, l'aigua, i el temps.

Les tempestes gravaren en les pedres,

Versos, himnes,

crits i silencis.

El ponent va escriure en les escorçes,

paraules tendres,

i somriures d' amor.

En aquest lloc, les pedres canten,

i els arbres xiulen,

i en la foscor de la nit,

reciten versos,

amagats del oblit.

Es un pais valent

on la llengua es escut i vida,

on les paraules escriuen nostàlgias.

Aquest es el nostre pais, Catalunya

i aquesta es la Nostra Llengua,

i fins els arbres i pedres,

coneixen el seu destí.

Que els homes siguem dignes

de mantenir viu i dret aquest delit.

llum màgica entre faigs

Avet_Blau

xavier Burcet Dardé

Arbúcies

* pel nostre pais i la nostra llengua, que perseverin com els arbres i les pedres.

de les escletxes neixen flors i poemes, i del nostre cor... amor per la terra