La vall de llèmana
La seva era una passió de segles,
es necessitaven,
i vivien el seu amor d' una manera impetuosa.
Volca de les medes, Puigredó.
La Muntanya ja l' acaronava de petit,
blanc i juganer en els cims
i en anar creixent el vestia de mil colors,
en anar creixent, el riu va esdevenir un amant prodigiós.
Moli dels Murris
El riu entrava i sortia frenètic, per tots els recons,
entres els còdols i replecs de la muntanya, tan seva , tan càlida;
era un gemec sord i profund, a totes hores,
enmig de cascades impetuoses plenes de petons i abraçades.
Cor de cuarç enmig del magma volcanic
amb els anys, el riu va amorosir la muntanya,
i li donà estones plàcides i tendres en llacs idíl·lics,
El riu donava vida per tots els recons que passava,
Tot deixant-hi la seva suor,
i desprès hi creixien arbres immensos,
i abeuraven animals assedegats .
Roure dels cims d' Oix, al Talló.
A mesura que baixava , en veure's lluny de la seva amant
Perdia el batec del seu somriure,
Tot pensant en el seu destí., dissipat dins el mar .
I fent un darrer esforç,
va crear una grossa barrera de còdols, llots i arbres
i allà estirat sobre la immensa plana, com una crisàlide blanca
va esdevenir núvol i desprès neu i pluja
enfilant-se al cim altre cop, a redós de la seva amant,
i van iniciar ....un altre vida junts.
mouscaris de Finestres.
Xavier Burcet
Avet_blau
poema sencer:
El riu i la muntanya
La seva era una passió de segles, es necessitaven,
i vivien el seu amor d' una manera impetuosa.
La Muntanya ja l' acaronava de petit,
blanc i juganer en els cims
i en anar creixent el vestia de mil colors,
en anar creixent, el riu va esdevenir un amant prodigiós.
El riu entrava i sortia frenètic, per tots els recons,
entres els còdols i replecs de la muntanya, tan seva , tan càlida;
era un gemec sord i profund, a totes hores,
enmig de cascades impetuoses plenes de petons i abraçades.
amb els anys, el riu va amorosir la muntanya,
i li donà estones plàcides i tendres en llacs idíl·lics,
El riu donava vida per tots els recons que passava,
Tot deixant-hi la seva suor,
i desprès hi creixien arbres immensos,
i abeuraven animals assedegats .
A mesura que baixava , en veure's lluny de la seva amant
Perdia el batec del seu somriure,
Tot pensant en el seu destí., dissipat dins el mar .
I fent un darrer esforç,
va crear una grossa barrera de còdols, llots i arbres
i allà estirat sobre la immensa plana, com una crisàlide blanca
va esdevenir núvol i desprès neu i pluja
enfilant-se al cim altre cop, a redós de la seva amant,
i van iniciar ....un altre vida junts.
Xavier Burcet Dardé
Avet_blau
serra del corb: st martí del Corb
