Avet Blau

Arrebassades del  bosc,  del terra o de  jardins,

les flors   donen vida  a  dibuixos  i emocions.

.

collides  a ma,  vora  el Montseny o al Pirineu

cercant  tots  els colors  i mes ....

 .

Fins  les  tres besones  ajuden...

.

animals del  bosc  hi troben refugi...

.

les catifes  enllacen  colors  i temes,... semblan  fetes  a l' orient.

.

Fades   de   cabells  daurats i llarguissims...

.

conillets  de  vellut   suau...

.

es  valora  la llargada,

els colors, dibuix, treballs,

les  varietats de   flors...

.

vitralls   de   colors...

.

ocells del paradis,

.

inclos  el centanari arbre de  la plaça...s' engalana.

Les  enramades  d' Arbúcies,

l' expressió  del treball  d' un poble  que  viu enmig  d' un jardí.

Xavier Burcet Dardé

Avet_blau

Arbúcies

.

 Sant Bartomeu de  Covildases,

com un  vaixell de  pedra, navegant en un mar encrespat de  verd.

Mil anys  de  ruta,  sota  cels blaus i  tempestes... i continua  navegant.

.

Les escales de la vida,
que pujen, decididament al coll de la Damunt,
son el cami de l'esforç,
que porta a la plana de la maduresa, la realització  i l' exit.

No cal correr,
el camí, malgrat que costerut, es fresc i perfumat,
maragada verda que fa bategar el cor.

A dalt, prats verds, vistes infinites, una ermita i una font...es la nostra terra.  

---

 Com núvols blancs,

l' arç  floreig  quan  marxa  el fred,

escuma  blanca  sobre  la  jespa  neta,

les seves flors,  amoroseixen el cor, i el  fan bategar amb  suavitat.

----

 S' ajeu el sol  sobre l' horitzó  de l' estany,

i la seva  calidessa sura  sobre l' aigua,

son els darrers moments del dia,

es el despertar de la nit.

---

  Es fan camins,
a qualsevol lloc, prat o tartrera;
nomes cal tenir un destí, un hortizó clar.

i si s'hi passa, el cami es torna fressat, i esdeve corriol,
i el seguixen mes amics, mes companys de travessa.

poc a poc , esdeve ruta, sender,
i cal marcar-lo, per evitar perdre's.

Aixi som els humans,
creadors de rutes, per arribar a tot arreu,
exploradors de mil selves i desserts,
fent camí....sempre.

---

 Neix  el  petit  faig,

sobre les  restes del  vell gegant,

recomença  la  vida al bosc.

Te els  peus enbolcallats  per mitjons  de  seda

te l' escalfor  de la molsa seca.

---

 El  vell pi de  l' espinau,

gegant de  les Guilleries,

treu el cap sobre  la  fageda .

Ningú li farà mai ombra,

ningu li taparà la lluna.

---

 La  catifa  creix,

com camp inmens per les papellones,

refugi de l' arç i el teix,

amagatall del gaig i de les  merles.

---

  El  Cirerer esta florit,

i aviat farà nevada;

despres quedarà clivellat de dolses cireres

fins que a la tardor, novament  el color sang encatifarà el terra.

Avet  Blau 

es  Xavier Burcet

Abans d' entrar al pais del Roures gegants, la fageda encatifa el terra d'aram.

porta d' entrada  a la Roureda i Avetosa:

Arboretum de la roureda

Enmig de les  roques  creixen  inmensos roures,

i tambe aigua fresca de la Font de la Roureda:

 Font de la Roureda

Alguns  roures  savis, porten escrits en la pell   contes   de mil anys

histories  olvidades  de la ment humana.

vells roures, vora la font

 el cami, porta  baranes altisimes,

tots els arbres lluiten per  tocar el cel,

l' aire, sempre humit , te flaires de terra i pells  salvatges:

 cami de  tornada

 els camins  son  fresques catifes de  fulles i escorçes, on dificilment hi toca mai el sol:

tuyes,roures, avets, xipresos...altisims

La font de la Roureda es un  paradis amagat, 

 petits Arboretums com petits paisos conviuen en armonia,

nomes  hi  ha  una lluita... per la llum

Xavier Burcet

Avet_blau

Placa  de Puigde frou ( La cellera):

 Ermita de Palera, sant sepulcre,  molt  aillada i  silenciosa, aprop  de  Beuda. 

 St. sepulcre de  Palera.

Santa Brigida, Amer.

Presidint  la  vila  d' Amer, encimbellada  dalt el roquisar, amb una  vista   excepcional de  la  vall.

Lligordà.  st Pere

a pop de  beuda, la Garrotxa.

Sant Marti,  castell de la Popa.

esquerdada  la  roca i esquerdada  l' ermita....

construida en la Popa d'un  "vaixell de roca",  molt enrunada.

Sta Lena, Amer

vora  la  cinglera  de  sant Roc,  entre el Llemana  i el Brugent

 st.Nicolau, vora  Rocacorba.

amb el seu   castanyer  gegant  al darrera.

sempre en llocs  màgics  i solitaris,  devant seu   ...Una  font.

Santuari del Mont. Beuda.

1100mts,  atalaia  inmensa desde  el Canigó al maditerrani.

del mar  blau   a les medes   fins el Canigo , L'estany, els  volcans  i el Pirineu  sota els  ulls i el vent.

Cami  de les ermites, encatifat  d' aram.

enblanquinat  el cami per la primera  neu, poruga , que  no sap  on caure.

Sobre  la font  de Catau,

amagada,

la fada porta una  flor  a la ma

 La  fadeta,

 enmig la molsa  de la Font  de  Catau,

entre  sta  Brigida  i sta Lena ,

Amer

 Xavier Burcet

Avet_blau

 Gorg de  la  cabana

lloc  paradisiac, 

 amb  una  berreja de  verds  i  blaus

de  vent i silenci

de soletat  i paradis.

 Gorg de La Tosca

muralla  de pedra

barana sobre el llac  fresc

refugi amagat i ombrivol.

gorg de  l' olla,

petit  llac   de  verds  profons i  amples.

 gorg  de la bauma, 

  refugi  del vent i del  sol implacable.

 quasi al final,

 el gorg del  petit colomer  mes solitari 

mes  ample i  gran.

 despres  de  90 minuts pujant,

el premi...el  gran colomer,  solitari e impressionant !

algun valent es llença perillosament des de  dalt...diuen.

 mireu  quin  blau !

 o es  un  verd?

es  una  barreja  d' un colors  palids  i  transparents,

net i fresc,  blau  i verd ,en una sintonia màgica,

lluny  del  cotxe i  del  brugit.

.....

Que be vindria  un bany als  gorgs despres d'anar a l' Infern...

No cal agafar l' avió 15-20 hores per tenir  un troç de paradis,

es aprop, nomes  calen 2 horetes de cames...

Avet_blau

 Xavier Burcet

 Busco,

un batec  dins els  silenci

un cor que  parli,

com el vent .

 Busco,

una mirada  amorosida,

amb uns  ulls  que acaronin,

com una albada  vora  el mar.

 Busco ,

una pell  que s' esborroni

al redós d'una  carícia

una pell que respiri tendresa.

 Busco ,

La paraula  suau,

Que   no  cansi d' escoltar

Que  bategui  al mateix  compas  que el cor

 Busco,

En el lloc  equivocat,

En el temps perdut

En els records ... oblidats.

Avet_blau

Xavier Burcet Dardé

.  

 Els Kiwis, ben adaptats  al nostre  clima,  abundosos  cada any, son  rics en  vit.C, laxants,   es un fruit molt apreciat.  A l' estiu fa un ombracle  fresc e intim.   8-10  arbres de  kiwi poden donar mes  de  200 kg  de fruits, (ben cuidats.)

 .

el  Caqui o palosanto,  dolç i sucros es el  darrer fruit de  la tardor i rebost de molts ocells al pricipi del hivern.   no es molt consumit,  es ornamental,  es  frequent  en molts  horts.

.  

  La  soja , reina del meu  hort,  s' adapta a climes  secs 

i  terres  aspres, i encara enriqueix  el  terra amb Nitrogen,   Aquesta  varietat blanca ( piamontesa,)

que no es  transgenica,  es  molt saborosa i  de molt rendiment. 

 Es planta l' abril  i es cull ara al novembre.  cada  gra produiex una mata  com aquesta  de  uns  233 tavelles

 (  contades),  i cada tavella   3  grans  ( es  a dir  que d' un gra han sortit  700 grans).

Amb els  700 grans d' aquesta mata, farè  uns 2-3  litres de  llet de soja, ( D'UNA LLAVOR= 700 LLAVORS  !!)

.

$

Aquests  kiwis  han nascut. en  un  bon llitet,  un niu abandonat..

Les carbasses de  cabell d' angel, naixen  en  qualsevol lloc, a l' agost, i nomes necesiten   espai i un  xic         d' aigua  al principi, despres, les pluges de setembre  i octubre   les  fan fugir  camps enllà, enrefilant-se pels  arbres  si poden,  d' aquestes  3  carbases, sortiran  4-5  kg de  confitura per esmorzar..

Aquesta "Patata indiana" punxosa es  una  enfiladisa  que un cop plantada  un any,  va  rebrotant cada any,         i enfilant-se pels arbres, cada anyada  surten  30-40  "patates" , que  "BEN PELADES"  es  poden  fer en truita, son mes dolses i un xic  fibroses, pero de  gran  rendiment. Desconeixo el nom  cientific.. 

Per acompanyar " les  patates punxoses"  una  mica  de  broquil,  verdura de tardor/ hivern,  ben gemada.

.

 Aquest es el meu pais  entre mar i muntanya,

de mil colors i aromes,

ric  en aigua, sol  i  colors,

i que m'omple  el rebost  cada tardor.

...

Xavier Burcet

Avet_blau

d' Arbúcies

.

La fageda maragda ha esdevingut fageda d'aram.

Camí de Font de Llops.

la fageda maragda , ara es fageda d' aram, daurada catifa d' or.

.

Una blada camí del Matagalls. Aquest any de color coure, a vegades vermella.

.

Arribant a la panxa del núvol, el pais de les fades i follets.

la boira espesa es odria tallar , hi ha un silenci total.

.

ja sobre el núvol, a dalt de les Agudes, amb un solet precios.

.

Vista del Matagalls desde coll de Joan.

.

Sobre coll de Joan, darreres freixes i entrant al pais del Faig.
.

.
Reflexió:

M’ he proposat fermament,

anar rient pel carrer, tot el dia;

malgrat que em senyalin com boig,

però ho tinc ben decidit.

.

Intentant no mirar les cares dels vianants,

cares llargues, pensatives, perdudes, absents.
.

Em servirà de teràpia,

doncs sovint també jo porto escrit en la pell,

massa dolor i sofriment de la consulta,

i en no poder espurnejar un somriure, ho pago car.

Com si fos una epidèmia,

ara es quasi tothom va caminat,

amb el seu bagul de misèries a sobre,

impregnat cara i ulls, d’absència i tristesa.

.

Cal exercitar-se i remoure be,

el rebost de les il·lusions, i pensar:

que ets a la vora d’un mar solitari de plata,

reposant sota un faig vell i savi a la tardor, daurada,

en el somriure d’un infant que no sap encara mentir,

sentat en la soledat d’un cim nevat, quan el sol color de sang, ens deixa.

.

Es impossible no somriure amb aquets pensaments,

això es contagiós, i malgrat no arregli cap desgràcia,

ens transporta al món que voldríem,

i amb un somriure... hi som mès a prop.

Avet blau

.
Un Blau precios, enmig dels darrers faig , Collet del home mort, a 1680mts.

.

mira !. un altre solitari !,

treien el nas enmig de la catifa d'aram.

.

Imatge desde cim de les Agudes, a la boira, estic reflexat per el sol de ponent.

es un efecte molt frequent i bonic quan estas sobre els nuvols i amb el sol a ponent (darrera)

.

Un far del cami, amb l' avetosa al fons

.

Un mar inmens de faigs al nord de Matagalls mirant a Viladrau, .desde la Creu d' en Jorge

.

i un adeu amb ... una rosa del meu jardí, també a la tardor .

Avet_blau

Xavier Burcet, d'Arbúcies
.