Avet Blau

 Busco,

un batec  dins els  silenci

un cor que  parli,

com el vent .

 Busco,

una mirada  amorosida,

amb uns  ulls  que acaronin,

com una albada  vora  el mar.

 Busco ,

una pell  que s' esborroni

al redós d'una  carícia

una pell que respiri tendresa.

 Busco ,

La paraula  suau,

Que   no  cansi d' escoltar

Que  bategui  al mateix  compas  que el cor

 Busco,

En el lloc  equivocat,

En el temps perdut

En els records ... oblidats.

Avet_blau

Xavier Burcet Dardé

 FONT  dels  VELLS AMICS

Aigua  que  neix,

en qualsevol recó,

de  qualsevol  muntanya;

sempre  fresca  i generosa.

I que recullo, entre pedres i molsa

per aconseguir el seu  cant melangiós,

raig  que canta i apassiona el meu cor.

Puigcerdà.

Sovint abandonades,

com aiguamolls  fangosos,

i que la desídia i manca  d'estimació dels  homes,

no valora  aquest  tresor.

Sant Joan les  Fonts

Fonts de vida,

que el cos  demana  cobdiciós,

per amorosir  la sed  autèntica.

 "el moli dels  Murris"

A vosaltres  Vells Amics,

dedico aquests  recóns,  niu de castanyers  centenaris

que  el  terra encatifeu  a la tardor;

per vosaltres: aquesta  font, solitària, perduda, fresca.

"Nomes els  vells amics  et portaran  a  la font de la vida"

Avet_blau

Xavier Burcet

Arbúcies

http://matagalls.spaces.live.com/default.aspx

La  font  dels  Vells Amics, sota  el  Matagalls,  fresca , ombrívola, solitaria....

 Pinyetes de  cedre  glauca.

                                       L' arbre i les pedres.

 Va  neixer  com  llavor minuscula,  en un terra  polsegos i erm,

    el  vent i la pluja  l' arrosegaren  pel vell  mig d' una  pedra  grosa

       I allà   va aprendre a  creixer, sol,  apretat .

faig menja pedres  

Ofegat  d'espais  i  colors,

            Oblidat de paruales  i cors..

     roure ofegat  entre pedres

     Malgrat  tot  va  reiixir ,i enmig d'escletxes i  esquerdes   

             Troba  la  seva  llum, i la seva aigua,  i va  creixer...

                 buscant la llibertat,  espais lliures,  aire obert.

 Roure  lliure  a la seva  era     

La pedra  volia  esmunyir-lo, atrapar-lo, 

             Pero  rigida i seca no es  podia moure  ni  creixer,

                 esclava del seus pensaments.

            Amb el pas dels  anys,  ja  vell, l'arbre  es  tombà cansat a reposar

     i  un cop  de  vent el va ajeure.

Salze recolzat  a sobre   pedra.

I un altre pedra   el va  recollir ,

      I el va ajudar a recuperar  el cami del cel, del vent i  dels estels.

                I allà  va creixer lliure...

  L'arbre,

Company de  nits estelades,

           Refugi del vent,  quan masega

                       Frescor en  les  caldes estiuenques,

                                 Repos d' esquenes  esgotades

 Avet_blau

Xavir Burcet

 El  somriure  dels  Núvols

 Sovint  m'agrada  anar a gratar  la panxa  dels  núvols,

es  la manera  més  fàcil  d' aconseguir   un somriure  net i blanc.

 A  vegades  no cal  pujar  massa,

pero avui,  els  núvols  eran a  tocar el cim,

i el camí  era  ben encatifat de  neu, molta  neu,  tovíssima.

Finalment, la  collada  era plena  de  cotons jugant, 

de   tots els  tamanys  colors  i textures,

i un cor de somriures  han fet  bategar  el cel, 

desde  ponent  fins a llevant.

El  sol,  s'esmunyia   en  una mar  toronja,

i la  brisa   invitava  a  dormir en el  jaç  blanc.

Enmig  de  riures i colors,

M'han  envoltat, en un gris lluminós,

que  a  estones   deixava  entrar  ullades  de  sol,

i tot seguit  es tancava la  llum, 

jugant a deixant-me en la foscor.

Com m'agrada anar a gratar  la panxa  dels  núvols,

es  la manera  mes  fàcil  d' aconseguir  un somriure  net i franc.

avet_blau

Xavier Burcet

que l' aire  glaçat   em  cremi la  pell,

i que s'hi  facin  clivelles,

perquè ningú la  trobarà  aspre.

deixo,

que  la veu, esgotada  i  rogallosa

Se m'apagui,  donant consells  i  esperances,

Perquè  fins el  silenci pot ser  guaridor.

 Deixo,

que  les  mans  aspres i clivellades,

treballin  nues la  terra,

i  cullin   el menjar  de  cada  dia,

així coneix-ho el  tacte de la  vida.

 Deixo,

Que el cor  bategui  desbocat,

enmig  de  boscos  maragdes,

es el  tresor  de  la  vida,

I cal deixar  que s'esgoti. 

 Deixo,

que   la música  m' embolcalli,

en els  moments de  més  flaquesa,

perquè així em  guareix  la tristesa. 

Deixo,

Que em diguin paraules  tendres,

I que  m' acaronin les  fulles,

Dins  el   silenci  de la  fageda o dalt  del cim,

Allà es  guareixen  els sentiments,

Allà es  troben  els  amants.

 Xavier  Burcet    es

Avet_blau

pema  sencer:

Deixo,

 que l' aire  glaçat   em  cremi la  pell,

i que s'hi  facin  clivelles,

perquè ningú la  trobarà  aspre.

Que  la veu, esgotada  i  rogallosa

S'apagui,  donant consells  i  esperances,

Perquè  fins el  silenci també es  guaridor

Deixo,

que  els  mans  aspres i clivellades,

treballin  nues la  terra,

i  cullin   el menjar  de  cada  dia,

així coneix-ho el  tacte de la  vida.

Deixo,

Que el cor  bategui  desbocat

Enmig  de  boscos  maragdes,

Es el  tresor  de  la  vida,

I cal deixar  que s'esplaii.

Deixo,

Que   la musica  m' embolcalli

En els  moments de  mes  flaquesa,

Perquè  em  guareix  la tristesa.

Deixo,

Que em diguin paraules  tendres,

I que  m' acaronin les  fulles,

Dins  el   silenci  de la  fageda o dalt del cim,

Allà es  guareixen  els sentiments,

Allà es  troben  els  amants.

Xavier Burcet 

Avet_blau

No es pot  tancar   mai  el sol  ni el aire  en  una  closa... doncs  son lliures!

Avet_blau

 El pare Roure,

S'ajupia,

tapant  els petits  faigs,

que  dormien en un llit  d'aram.

I la seva  gruixuda catifa,

Embolcallava el seu son.

 Molt a prop la noguerola, la blada i el cirerer,

ja  feia setmanes  que  dormien, profundament,

era ben a prop el  Nadal..

  tots ells  despullats de  vestits i colors,

esperaven el cru hivern, ben tapats.

Fou llavors que va caure  la gran nevada

I va deixar una gruixuda  flassada  blanca, però freda,

tapant tot el terra.

 I llavors, el pare roure

va deixar caure les seves fulles,

en una  darrera flassada  daurada i càlida ...i s'adormí.

..i nomes  la mare  alzina  va  quedar  vetllant el llarg son de  la  família dels arbres;

la  llarga nit de l'hivern,  havia  arribat.

Salze, assedegat  d' aigua  entrant  al estany  a  beure...

Xavier  Burcet

Avet_blau

 Es  aquest   un  recó  amagat del  temps, lluny de sorolls i de preocupacions;

 Aqui continuen  fent música "els  inmortals".. entre  Malataup i l' Erola,

"centenars de  centenaris",  tots  musics,  tots  inmortals:

els seus  instruments:  el vent, les  fulles, les  branques i  la seva  passió: la Música.

 Johann sebastian  Bach 

 va  neixer  1685 ara,   te 325  anys,  es  l'avi de  tots els  castanyers...

Tenia  un  germa  bessó en  Jacob  i les  seves  dones els  confonien, excepte  amb el vestir

Quan un  enmalatia  l' altre  tambe.

El   music va  morir  el 1864  pero   la seva  música  persisteix .  en record   de  Anna Magdalena

els concerts de  Brandeburgo, passió segos sant Mateu, clave   ben  temperat....

Amb la   tocata  i fuga  en Do menor,  el seu  clavicèmbal  encara s' escolta   amb el  mestral.

 .

   Wolfgang Amadeus Mozart  neix 1756, i ara te  253  anys.

 nomes van sobreviure dos dels 6 germans ,

als  5  anys   ja  componia  música,  amb el piano  i  violí. i  tocava   per  la cort i  nobles,

prodigi de la música morí als 35 anys pero  el "Lacrimosa i Confutatis"  encara  emocionen.

.

 Ludwig van Beethoven,  neix  1770   ara  te  239  anys

 nomes  3  germans varen  sobreviure.

Encara  se  senten   els   trons de la "Pastoral" ,  sisena  sinfonia  en Fa  major

 escrita  enmig  d' una  sordessa  total.

.

 Franz   Schubert   1797- ara  te   212  anys  i  la seva   sinfonia  continua    inacabada

dels   14  germans   sols  sobrevien 3

 Romantic,  autodidacta, pasional...encara  organitza  Les schubertiadas ,  en tabernes i  recons   de  la fageda

i  marxes   militars,  i la sinfonia  tràgica...

.

Felix  Mendelson  1809    acaba de  fer  200 anys,

interpret  virtuos,  encara sento  el "somni  per  una  nit d' estiu".

 .

 Frederic Chopin 1810  a punt de  fer  200 anys,    feliciteu-lo !

 delicat, malatis i molt senible, gran romantic

les  seves  poloneses  romantiques  encara  enamoren  a George Sand.

 .

   Robert  Schumann  1810 ,    amb 200 anys  també

d' una familia   de melomans i  romantics.  El seu Concert  per a piano i orquestra  en la menor

encara   surt  impecable interpretat  per  la seva  esposa : Clara

.

  Franz Liszt  va  neixer  el 1881,  amb 129  anys  d' edat.

 -   "l' orquestra soc jo , el coro soc jo."..

Liszt es el creador del poema sinfónic, forma típica del romanticisme, y de la moderna técnica de interpretació pianística. Es autor d' una important obra per a piano (rapsodies húngares, estudis, preludis, etc.),

excelente  pianista va  interpretar  per  tot Europa.  Les seves  obres  son el cim  de  l'  interpretació  per  a  piano .

 Richard Wagner   va  neixer  el 1813   aviat  fara  200 anys.

  la  darrera etapa  de  wagner  te una  gran   riquesa cromatica  i orquestral .

la síntesis de totes les arts poéticas, visuals, musicals y escéniques queden  plasmades en el seu monumental tetralogía:  l' anell dels  nibelungs. 

 Giussepe  Verdi  

va  neixer  el 1813 a punt de fer  200  anys

"vull ser  quelcom  entre els  homes I  no  nomes una  eina". 

 Aida, Rigoleto, la Traviata, Nabuco, don Carlo,  ottelo,....  i el seu requiem   acomiadant-lo. 

i  ELS  CORS  NO  paren  de cantar, a la tardor.

 .

Antonin Dvorak:  1841   amb  168 ANYS ,  ja  es  fa  gran.

pensava  nomes amb els  nous sons i  va  composar la Sinfonia del nou mon.

 .

  Giocomo Puccini    neix  el  1858, i ja te  150 anys  

  escriu  Nomes per el teatre  : Tosca.  Nascut a  la  Toscana   compositor de  operes:

"O mio babbino caro" de Gianni Schicchi .

.

Claude DEBUSSY    va  neixer el 1862.  amb 147  anys ...

Debussy, al  llarg  de  la  seva  vida, va posar  musica a molts  poetes : Verlaine, Baudelaire o Rossett

.

Maurice Ravel  va  neixer el  1875  ja   te  134  anys -

Famos  per el seu "bolero"  estrenat a  l' Opera  garnier,  i   amb reposocions  diaries  al  capvespre.

 . 

 Des d' aqui  a  Malataup,  se senten els  musics  i les   veus dels  cors, cada  vespre,  fan  gresca tots junts

 en  un concert  continu,  ells  nomes   precisen   vent,  fulles  i  branques... la musica  surt sola.

Avet_blau.

La Reserva dels inmortals: 

Va caldre perdre's   en aquella vall oblidada,

regada  per la primera aigua del cel,

a recer del cim del Matagalls,

En aquell  recó sense temps,  cau de guilles i sanglars,

Allà ben amagats, hi viuen els arbres  centenaris e inmortals

Que tenen gravada en  l' escorça  la saviessa  de segles.

Nosaltres morirem  i  els fills dels nostre fills es  faran vells,

I ells continuaran rebrotant plançons de vida,

I deixaran  caure el seu fruit com cada  any, per 100 o 200 anys mes,

però la seva   música... serà  eterna.

Xavier  Burcet Dardé

Avet_blau

 .

  malgrat  que sembla  mort, no s' enfieu,   rebrotarà!!!, 

 doncs  als seus  peus  hi  ha  nascut  una  font:

LA  FONT DEL VELL CASTANYER.   d' Avet_blau

 Avui he anat al país dels aurons,

paradís dels colors,

on el vermell  dona color al sol,

i els grocs enlluernen al cor.

.

Aurons, blades, cirerers, polls, faigs, arços,

moixeres , corners , nogueroles...

competeixen amb l'arc de sant Martí,

i emmanllevan els  colors als núvols, a la terra i al sol.

En una  simfonia  de  tardor, magnífica i sublim.

.

I cada dia  m' assec  sota els  cireres vermells,

veien gotejar la sang  de les fulles,

i cada  dia  el color es mes encès,

i ells  desfilen   amb lentitut,  solemnes,

com epilog d'un estiu  verdisim.

.

I fins  que la  darrera fulla,

no encatifi el terra  sencer,

Jo romanc al terra,  escrivint poemes,

fabricant cançons, oblidant passions.

.

En aquest   final  de gala,

en que  tothom  es posa  els  millors  vestits,

Jo tambe formo part  del repartiment,

espectador i actor secundari,

amagat i emocionat en el redos,

d' un cel  de  mil  colors,

com  cada  any...

Xavier  Burcet  Dardé

Avet_blau

Arbúcies

.

reflexió  completa:

El país del aurons

 Avui he anat al país dels aurons,

paradís dels colors,

on el vermell  dona color al sol,

i els grocs enlluernen al cor.

Aurons, blades, cirerers, polls, faigs, arços,

moixeres , corners , nogueroles...

competeixen amb l'arc de sant Martí,

i emmanllevan els  colors als núvols, a la terra i al sol.

En una  simfonia  de  tardor, magnífica i sublim.

I cada dia  m' assec  sota els  cireres vermells,

veien gotejar la sang  de les fulles,

i cada  dia  el color es mes encès,

i ells  desfilen   amb lentitut,  solemnes,

com epilog d'un estiu  verdisim.

I fins  que la  darrera fulla,

no encatifi el terra  sencer,

Jo romanc al terra,  escrivint poemes,

fabricant cançons, oblidant passions.

En aquest   final  de gala,

en que  tothom  es posa  els  millors  vestits,

Jo tambe formo part  del repartiment,

espectador i actor secundari,

amagat i emocionat en el redos,

d' un cel  de  mil  colors,

com  cada  any...

.