.
Sant Bartomeu de Covildases,
com un vaixell de pedra, navegant en un mar encrespat de verd.
Mil anys de ruta, sota cels blaus i tempestes... i continua navegant.
.
Les escales de la vida,
que pujen, decididament al coll de la Damunt,
son el cami de l'esforç,
que porta a la plana de la maduresa, la realització i l' exit.
No cal correr,
el camí, malgrat que costerut, es fresc i perfumat,
maragada verda que fa bategar el cor.
A dalt, prats verds, vistes infinites, una ermita i una font...es la nostra terra.
---
Com núvols blancs,
l' arç floreig quan marxa el fred,
escuma blanca sobre la jespa neta,
les seves flors, amoroseixen el cor, i el fan bategar amb suavitat.
----
S' ajeu el sol sobre l' horitzó de l' estany,
i la seva calidessa sura sobre l' aigua,
son els darrers moments del dia,
es el despertar de la nit.
---
Es fan camins,
a qualsevol lloc, prat o tartrera;
nomes cal tenir un destí, un hortizó clar.
i si s'hi passa, el cami es torna fressat, i esdeve corriol,
i el seguixen mes amics, mes companys de travessa.
poc a poc , esdeve ruta, sender,
i cal marcar-lo, per evitar perdre's.
Aixi som els humans,
creadors de rutes, per arribar a tot arreu,
exploradors de mil selves i desserts,
fent camí....sempre.
---
Neix el petit faig,
sobre les restes del vell gegant,
recomença la vida al bosc.
Te els peus enbolcallats per mitjons de seda
te l' escalfor de la molsa seca.
---
El vell pi de l' espinau,
gegant de les Guilleries,
treu el cap sobre la fageda .
Ningú li farà mai ombra,
ningu li taparà la lluna.
---
La catifa creix,
com camp inmens per les papellones,
refugi de l' arç i el teix,
amagatall del gaig i de les merles.
---
El Cirerer esta florit,
i aviat farà nevada;
despres quedarà clivellat de dolses cireres
fins que a la tardor, novament el color sang encatifarà el terra.
Avet Blau
es Xavier Burcet
