Catifes: Treball i colors.

Arrebassades del  bosc,  del terra o de  jardins,

les flors   donen vida  a  dibuixos  i emocions.

.

collides  a ma,  vora  el Montseny o al Pirineu

cercant  tots  els colors  i mes ....

 .

Fins  les  tres besones  ajuden...

.

animals del  bosc  hi troben refugi...

.

les catifes  enllacen  colors  i temes,... semblan  fetes  a l' orient.

.

Fades   de   cabells  daurats i llarguissims...

.

conillets  de  vellut   suau...

.

es  valora  la llargada,

els colors, dibuix, treballs,

les  varietats de   flors...

.

vitralls   de   colors...

.

ocells del paradis,

.

inclos  el centanari arbre de  la plaça...s' engalana.

Les  enramades  d' Arbúcies,

l' expressió  del treball  d' un poble  que  viu enmig  d' un jardí.

Xavier Burcet Dardé

Avet_blau

Arbúcies

servido por Xavier sin comentarios compártelo

Paisatges i colors

.

 Sant Bartomeu de  Covildases,

com un  vaixell de  pedra, navegant en un mar encrespat de  verd.

Mil anys  de  ruta,  sota  cels blaus i  tempestes... i continua  navegant.

.

Les escales de la vida,
que pujen, decididament al coll de la Damunt,
son el cami de l'esforç,
que porta a la plana de la maduresa, la realització  i l' exit.

No cal correr,
el camí, malgrat que costerut, es fresc i perfumat,
maragada verda que fa bategar el cor.

A dalt, prats verds, vistes infinites, una ermita i una font...es la nostra terra.  

---

 Com núvols blancs,

l' arç  floreig  quan  marxa  el fred,

escuma  blanca  sobre  la  jespa  neta,

les seves flors,  amoroseixen el cor, i el  fan bategar amb  suavitat.

----

 S' ajeu el sol  sobre l' horitzó  de l' estany,

i la seva  calidessa sura  sobre l' aigua,

son els darrers moments del dia,

es el despertar de la nit.

---

  Es fan camins,
a qualsevol lloc, prat o tartrera;
nomes cal tenir un destí, un hortizó clar.

i si s'hi passa, el cami es torna fressat, i esdeve corriol,
i el seguixen mes amics, mes companys de travessa.

poc a poc , esdeve ruta, sender,
i cal marcar-lo, per evitar perdre's.

Aixi som els humans,
creadors de rutes, per arribar a tot arreu,
exploradors de mil selves i desserts,
fent camí....sempre.

---

 Neix  el  petit  faig,

sobre les  restes del  vell gegant,

recomença  la  vida al bosc.

Te els  peus enbolcallats  per mitjons  de  seda

te l' escalfor  de la molsa seca.

---

 El  vell pi de  l' espinau,

gegant de  les Guilleries,

treu el cap sobre  la  fageda .

Ningú li farà mai ombra,

ningu li taparà la lluna.

---

 La  catifa  creix,

com camp inmens per les papellones,

refugi de l' arç i el teix,

amagatall del gaig i de les  merles.

---

  El  Cirerer esta florit,

i aviat farà nevada;

despres quedarà clivellat de dolses cireres

fins que a la tardor, novament  el color sang encatifarà el terra.

Avet  Blau 

es  Xavier Burcet

servido por Xavier sin comentarios compártelo

L'Arbre de pedra

  L' Arbre  del  tronc de  pedra.

Vivia enmig d'  un prat  ufanos i  verdissim.

De capçada  mitjana    feia   ombra al seu redós;

De lluny s'el veia robust i fort

rodejat de terra verda  ample

Vora  Sant Mer.

 El seu  tronc,

no es  de  fusta , es de pedra;

ample  i  gris,

te  una petita  finestra,

que porta  directament  al cor... d'aigua... del pou.

L'arbre del  tronc de  pedra,

te  un  cor fresc  de  font

enmig d'un prat  verdissim,

a redos de  Sant Mer,

al pla de l' Estany.

Xavier Burcet

Avet_blau

d' Arbúcies

* Pou d' aigua al costat de  sant  MER, rodejat d' heures  que han format un "arbre"   aprofitant l' humitat del pou.

servido por Xavier 1 comentario compártelo

El País de les Tuyas, xipresos i els Roures

Abans d' entrar al pais del Roures gegants, la fageda encatifa el terra d'aram.

porta d' entrada  a la Roureda i Avetosa:

Arboretum de la roureda

Enmig de les  roques  creixen  inmensos roures,

i tambe aigua fresca de la Font de la Roureda:

 Font de la Roureda

Alguns  roures  savis, porten escrits en la pell   contes   de mil anys

histories  olvidades  de la ment humana.

vells roures, vora la font

 el cami, porta  baranes altisimes,

tots els arbres lluiten per  tocar el cel,

l' aire, sempre humit , te flaires de terra i pells  salvatges:

 cami de  tornada

 els camins  son  fresques catifes de  fulles i escorçes, on dificilment hi toca mai el sol:

tuyes,roures, avets, xipresos...altisims

La font de la Roureda es un  paradis amagat, 

 petits Arboretums com petits paisos conviuen en armonia,

nomes  hi  ha  una lluita... per la llum

Xavier Burcet

Avet_blau

Placa  de Puigde frou ( La cellera):

servido por Xavier 1 comentario compártelo

El botànic i la geòloga (2ª versíó)

El  botànic  i  la geòloga , 

Varen sortir  ben  de  nit,

cadascú amb la  seva  motxilla  l' il·lusions

deixant el  cotxe    vora  el coll  de St. Marçal,

i van començar a  pujar  amb el primer  sol.

 Ell, la  mirada  enlaire, mirant  fulles i aromes, amb el cel blau  de fons;

Ella,  resseguint el terra d' aram,  de mil  textures  i  colors.

Caminaven  junts, frec a  frec,

Mirant dos  monts  allunyats:

Ell  amb els  colors del faig, polls i  blades

Ella  arrossegant granits  roques i cristalls.

En  un moment  donat,

 Una  flor   nascuda enmig de  les  roques

va  ajuntar  les seves mans :  per collir  la   pedra i  la  flor .

Llavors  va  començar a   nevar....

 I els  colors  es  van  fondre  lentament, tendrament,

fins a  quedar  tot   cobert  d' un  blanc   diamant,

i les seves  mirades  es creuaren  uns  instants.

Nomes   llavors,  ell  va  trobar  els  color mes  macos ,

els  dels  llavis  i  els  ulls  d' ella;

i ella   va  trobar  la gemma mes  preciosa :

Un t'estimo,  ple  de  passió.

Avet_blau

Xavier Burcet

servido por Xavier 1 comentario compártelo

Ermites

 Ermita de Palera, sant sepulcre,  molt  aillada i  silenciosa, aprop  de  Beuda. 

 St. sepulcre de  Palera.

Santa Brigida, Amer.

Presidint  la  vila  d' Amer, encimbellada  dalt el roquisar, amb una  vista   excepcional de  la  vall.

Lligordà.  st Pere

a pop de  beuda, la Garrotxa.

Sant Marti,  castell de la Popa.

esquerdada  la  roca i esquerdada  l' ermita....

construida en la Popa d'un  "vaixell de roca",  molt enrunada.

Sta Lena, Amer

vora  la  cinglera  de  sant Roc,  entre el Llemana  i el Brugent

 st.Nicolau, vora  Rocacorba.

amb el seu   castanyer  gegant  al darrera.

sempre en llocs  màgics  i solitaris,  devant seu   ...Una  font.

Santuari del Mont. Beuda.

1100mts,  atalaia  inmensa desde  el Canigó al maditerrani.

del mar  blau   a les medes   fins el Canigo , L'estany, els  volcans  i el Pirineu  sota els  ulls i el vent.

Cami  de les ermites, encatifat  d' aram.

enblanquinat  el cami per la primera  neu, poruga , que  no sap  on caure.

Sobre  la font  de Catau,

amagada,

la fada porta una  flor  a la ma

 La  fadeta,

 enmig la molsa  de la Font  de  Catau,

entre  sta  Brigida  i sta Lena ,

Amer

 Xavier Burcet

Avet_blau

servido por Xavier 1 comentario compártelo

Torrent de la cabana

 Gorg de  la  cabana

lloc  paradisiac, 

 amb  una  berreja de  verds  i  blaus

de  vent i silenci

de soletat  i paradis.

 Gorg de La Tosca

muralla  de pedra

barana sobre el llac  fresc

refugi amagat i ombrivol.

gorg de  l' olla,

petit  llac   de  verds  profons i  amples.

 gorg  de la bauma, 

  refugi  del vent i del  sol implacable.

 quasi al final,

 el gorg del  petit colomer  mes solitari 

mes  ample i  gran.

 despres  de  90 minuts pujant,

el premi...el  gran colomer,  solitari e impressionant !

algun valent es llença perillosament des de  dalt...diuen.

 mireu  quin  blau !

 o es  un  verd?

es  una  barreja  d' un colors  palids  i  transparents,

net i fresc,  blau  i verd ,en una sintonia màgica,

lluny  del  cotxe i  del  brugit.

.....

Que be vindria  un bany als  gorgs despres d'anar a l' Infern...

No cal agafar l' avió 15-20 hores per tenir  un troç de paradis,

es aprop, nomes  calen 2 horetes de cames...

Avet_blau

 Xavier Burcet

servido por Xavier 2 comentarios compártelo

busco...

 Busco,

un batec  dins els  silenci

un cor que  parli,

com el vent .

 Busco,

una mirada  amorosida,

amb uns  ulls  que acaronin,

com una albada  vora  el mar.

 Busco ,

una pell  que s' esborroni

al redós d'una  carícia

una pell que respiri tendresa.

 Busco ,

La paraula  suau,

Que   no  cansi d' escoltar

Que  bategui  al mateix  compas  que el cor

 Busco,

En el lloc  equivocat,

En el temps perdut

En els records ... oblidats.

Avet_blau

Xavier Burcet Dardé

servido por Xavier 1 comentario compártelo